Psicologia infantil: De la parella a la triada familiar
S’inicia l’espai ‘Camins d’anada i tornada’ amb Sonia Navarro, es promociona la seva consulta i es convida a demanar ajuda psicològica.
Discussió sobre la dificultat que suposa passar de la relació de parella al model pare-mare-fill, i la necessitat d’unificar criteris educatius.
Anàlisi de com els mal comportaments dels nens comuniquen emocions i necessitats que cal identificar en lloc de jutjar el nen com a persona.
Contrast entre l’ús del càstig que pot condicionar l’estima al comportament i l’excés de permissivitat que impedeix assumir límits.
Explicació de per què els nens necessiten estructures diàries i normes clares per sentir-se segurs i promoure una llibertat saludable.
Revisió del cas d’un nadó amb canvi de llit i alteració de la rutina, normalització dels terrors nocturns i estratègies per restablir límits i coherència.
Consells per diferenciar el ser del nen de les seves conductes, oferir amor incondicional, reforçar l’esforç i evitar l’autoestima condicionada al resultat.
Insistència en la necessitat que els pares parlin i no es desautoritzin mútuament davant del fill, tancant amb invitació a futurs programes.
Educació emocional i l'evolució familiar
En aquest espai de psicologia clínica amb Sònia Navarro, s'aborda la transició del binomi de parella al trinomi pare-mare-fill. Aquest canvi no només implica una nova dinàmica emocional, sinó també el repte d'unificar criteris educatius per evitar enviar missatges contradictoris a l'infant.
La conducta com a missatge
Quan un nen presenta un comportament considerat "no adequat", s'ha d'interpretar com un missatge xifrat. Els nens sovint usen la conducta per expressar allò que no saben comunicar amb paraules:
- Ràbia o confusió davant de decisions que no entenen.
- Cerca d'atenció: La sensació que si no actuen malament, ningú es fixa en ells.
- Por o inseguretat en el seu entorn.
El binomi Ser vs. Conducta
És crucial que els pares aprenguin a diferenciar entre qui és el nen i com es comporta el nen. Un error comú és utilitzar el càstig com una retirada d'afecte, enviant el missatge que "només t'estimaré si et portes bé".
"L'estimo sempre perquè és ell, però ha de canviar la conducta específica."
L'estabilitat a través de rutines i límits
Els infants necessiten límits i rutines per sentir-se segurs. Sònia Navarro compara les rutines diàries (horaris de son, menjars) amb les parets d'una casa: sense elles, el nen se sent a la deriva i angoixat. Els límits no limiten la llibertat, sinó que creen l'ordre necessari perquè aquesta pugui aparèixer.
Claus per fomentar l'autoestima
- Acceptació incondicional: Valorar el nen pel que és, no pel que fa.
- Contacte físic: Les abraçades i els petons són essencials per al desenvolupament emocional.
- Esforç versus Resultat: Enfocar l'atenció en el procés d'aprenentatge i no només en l'èxit o la perfecció.
- Unitat parental: No desautoritzar mai l'altre progenitor davant del nen, ja que això genera inestabilitat i futurs problemes de parella.

