Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa *Ja tardes* de l'any 2008
Subscriu-te
Bebeto Cidra estrena 'Invisibilitat' a la Sala Trono
Presentació de Bebeto Cidra i diàleg sobre l'evolució de la dansa contemporània al Brasil i la seva globalització.
L'artista explica com la seva experiència a la guerra de Croàcia el 1994 i la música de Górecki han inspirat la peça.
Reflexió sobre per què la dansa s'ha de percebre a través dels sentits i no de la comprensió intel·lectual o narrativa.
Expectatives sobre l'estrena a Tarragona, la relació amb els programadors i la recreació de paisatges bèl·lics.
Descripció de l'estil físic de Cidra, l'ús de l'espai i esment d'altres gires internacionals com 'Solo Cello Bach'.
Dansa contemporània amb segell brasiler a Tarragona
El ballarí i coreògraf brasiler Bebeto Cidra, establert a Barcelona des de fa 15 anys, presenta el seu darrer projecte titulat Invisibilitat a la Sala Trono de Tarragona. L'espectacle neix d'una experiència personal profunda i marca l'inici d'un procés creatiu que busca connectar amb el públic a través de l'emoció pura.
Els orígens: Records de la Guerra dels Balcans
La peça està inspirada en una gira que l'artista va realitzar per Croàcia l'any 1994, en ple conflicte bèl·lic. Cidra recorda actuar en teatres bombardejats davant d'un públic que es negava a aturar la cultura malgrat la tragèdia.
- Paisatges en moviment: L'obra no pretén narrar una història lineal, sinó transmetre imatges i records d'aquella època.
- Música amb ànima: S'utilitza la Tercera Simfonia de Górecki, una obra que inclou frases trobades a les parets dels camps de concentració de la Segona Guerra Mundial.
La filosofia de la dansa segons Bebeto Cidra
Durant l'entrevista, el coreògraf reflexiona sobre la naturalesa de la seva disciplina:
"La dansa no serveix per explicar històries, per a això ja hi ha el teatre o la literatura; la dansa serveix per sentir."
L'espectacle es defineix com un treball molt físic, on el ballarí utilitza tot l'espai, interactua amb el públic i proposa un "canvi de pell" constant. Tot i el context bèl·lic de la inspiració, l'autor evita la dramatització excessiva, buscant un ambient recollit i íntim que permeti compartir sentiments i reflexions sobre la condició humana.