Cercavins presenta el seu nou disc de folk-rock intimista
Explicació de l’orientació interiorista del tercer disc, contrastant amb la crítica social de l’àlbum anterior 'El Montsona' i la voluntat de plasmar el que senten i no sempre es pot expressar.
Història dels inicis del 97‑98 com a grup de música folk pura amb el disc 'La cova del crec' i posterior fusió amb ritmes més roqueros fins a trobar l’equilibri folk‑rock.
Descripció dels instruments tradicionals (violí, whistlers, flauta travessera), la distinció respecte al rock celta o la rumba i la definició formal del seu estil com a folk‑rock.
Importància del concert en viu com a via principal de difusió: formació de vuit o nou músics a escena, energia que transmeten i diferència entre treball d’estudi i actuació en directe.
Relat del procés de treball amb el productor Marc Parrot: lliurament de pistes gravades, rol de la mescla i com la visió externa va enriquir i redefinir l’atmosfera de les cançons.
Anàlisi de la manca de grups punters i infraestructura a la província (indústria discogràfica, gestió, locals), tot i l’alta densitat de projectes als pobles menors i la dificultat d’avançar sense suport.
Calendari de concerts de presentació del disc, amb dates a la Conca de Barberà, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i anunci d’una gran festa de presentació oficial al Teatre de l’Escorxador a l’octubre per commemorar els 10 anys del grup.
Context i lletra de la cançó: història real d’un triangle amorós, tornada que inclou el títol del disc, moments íntims i emotius plasmats en versos introspectius.
Evolució i maduresa del grup Cercavins
El grup lleidatà Cercavins presenta el seu tercer treball discogràfic titulat 'No sé si dir-te el que tinc al cap'. Després de deu anys de trajectòria, la banda ha evolucionat des del folk pur cap a una fusió equilibrada de folk-rock, on la base rítmica contundent es combina amb instruments tradicionals com el violí i els whistlers (flautes irlandeses).
Canvi de rumb en les lletres
A diferència del seu anterior disc, Montsona, que se centrava en la crítica social, aquest nou projecte és molt més intimista. Les lletres exploren:
- El món interior dels components.
- Les relacions personals i els sentiments.
- Les pors i els pensaments que sovint no es poden expressar.
Producció i so
L'episodi destaca la col·laboració amb el productor Marc Parrot. Tot i que el grup es defineix com una formació de directe i no d'estudi, han buscat un so professional i polit.
"El disc és la targeta de presentació i ha d'estar ben fet, però el directe és on transmetem tota l'energia."
La tria de les mescles ha estat clau per mantenir l'essència rockera per sobre del folk, aconseguint una sonoritat fresca i brillant.
El panorama musical a Lleida
S'analitza la situació precària de la indústria musical a les terres de Lleida, lamentant la falta d'estructures de management i segells discogràfics que donin suport als grups locals, malgrat la gran quantitat de talent i inquietud artística que hi ha a la província.

