Love of Lesbian: Trajectòria, The Cure i el salt al castellà
Presentació de Santi Balmes i repàs als deu anys d'història del grup, des del debut fins a l'èxit actual.
Explicació de com el canvi d'idioma va permetre una millor connexió amb el públic i un creixement exponencial de la banda.
Santi relata l'experiència de girar amb Robert Smith l'any 2000 i el xoc de tornar a la realitat dels clubs petits després de l'èxit massiu.
Discussió sobre la imatge del nou disc, la seva nul·la relació real amb el Japó i la importància de les lletres.
Descripció d'un concert del grup: evolució progressiva, energia, disfresses de superherois i contacte amb el públic.
L'origen del nom de la banda i una anècdota divertida sobre el que en Santi estava fent durant l'entrevista.
Entrevista amb Santi Balmes de Love of Lesbian
En aquesta conversa, el líder de la banda repassa l'evolució del grup des dels seus inicis fins a la consolidació com un dels referents del pop-rock independent. Es destaca la importància de la connexió emocional amb el públic i les anècdotes viscudes durant la seva trajectòria.
L'evolució estilística i el canvi d'idioma
La banda va començar cantant en anglès, etapa que va durar uns deu anys i tres discos. Tot i que els va servir per situar-se en l'escena, el fet de passar al castellà va marcar un punt d'inflexió decisiu:
- El públic es va multiplicar per cinc.
- Es va crear una connexió molt més directa i personal amb les lletres.
- Va trencar amb la tendència dels 90 on el indie en castellà es considerava "poc atractiu".
L'experiència amb The Cure
Un dels moments més impactants de la seva carrera va ser actuar com a taloners de The Cure l'any 2000 durant el Dream Tour:
"Tenir el cantant de The Cure mirant-te des de la bambolina fa més nervi que tenir 7.000 persones davant."
Santi descriu Robert Smith com una persona humil i amb un gran talent, d'una banda que admira per la seva capacitat de passar del drama a la ironia absoluta.
Estètica i directes
- Cuentos Xinos para Niños del Japón: El títol del disc juga amb la idea de la mentida i la veritat, sense una relació mística real amb el Japó.
- Concerts progressius: Es defineixen com un grup "dièsel": comencen poc a poc i acaben amb una explosió d'energia i performances delirants (com disfresses de superherois).
- Sentit de l'humor: La banda prioritza el fet de no prendre's massa seriosament a ells mateixos per gaudir més del procés.

