Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa *Ja tardes* de l'any 2008
Subscriu-te
Proves Mèdiques Complementàries: Guia de Diagnòstic
Salutació als oients, informació de contacte i horaris al Serrallo.
Què són les proves complementàries, criteris d'indicació després de l’examen clínic.
Confirmar diagnòstic, descartar alternatives, seguiment de malalties i cribratge poblacional.
Proves de sang (química, bioquímica, hormonal) i orina (pH, proteïnes, sang, funció renal).
Fonaments dels ultrasons, aplicacions en fetus, òrgans tous, músculs i tendons sense efectes nocius.
Introducció de tubs amb llum i càmera, variants (artroscòpia, broncoscòpia, colonoscòpia) i usos diagnòstics/tràtament.
Ús de raigs X, interpretació de blancs i negres, estudis amb contrast i riscos de radiació.
Llesques tridimensionals amb raigs X, exposició a radiació i requisits de calma.
Ús de ràdios gamma i isòtops per valorar funcionament orgànic i densitat òssia.
Camps magnètics que reorienten àtoms d’hidrogen, alta definició, sense radiació però procediment llarg i claustrofòbic.
Les Proves Complementàries en la Medicina
En aquest episodi es detallen les proves complementàries, aquelles eines diagnòstiques que els professionals de la salut utilitzen quan l'examen físic inicial (anamnesi, palpació, auscultació) no és suficient per determinar un diagnòstic clar.
L'objectiu principal és posar un nom a la patologia per iniciar el tractament més adequat, tot i que s'adverteix que no s'ha de fer un ús excessiu d'aquestes proves si no són estrictament necessàries.
Finalitats de les proves
- Confirmar diagnòstics previs realitzats pel metge.
- Descartar possibilitats mitjançant un procés d'eliminació.
- Seguir l'evolució tant de la malaltia com de l'eficàcia del tractament.
- Diagnòstic precoç i prevenció, especialment mitjançant campanyes de medicina comunitària (com les mamografies o controls de pròstata).
Principals mètodes de diagnòstic per imatge i anàlisi
1. Anàlisis de laboratori
- Sang: Permet avaluar paràmetres químics, bioquímics, hormonals i el sistema immunitari.
- Orina: S'utilitza bàsicament per valorar el sistema renal i el metabolisme a través dels residus excretats.
2. Ecografies i Endoscòpies
- Ecografia: Utilitza ultrasons (ones mecàniques) que no tenen efectes perjudicials. És ideal per a teixits tous, músculs, tendons i control fetal.
- Endoscòpia: Consisteix a introduir un tub per cavitats naturals o incisions per "mirar endins". Inclou variants com l'artroscòpia (articulacions), broncoscòpia (pulmons) o colonoscòpia (intestí).
3. Tècniques amb radiació (Raigs X i Gamma)
- Radiografia: Molt eficaç per a estructures dures (ossos), però amb el risc de la radiació acumulada.
- TAC (Tomografia): Una reconstrucció en tres dimensions que ofereix "llesques" detallades del cos. Requereix que el pacient estigui immòbil durant uns 30 minuts.
- Gammagrafia: Prova de medicina nuclear que utilitza isòtops radioactius per veure el funcionament orgànic i la densitat òssia.
4. Ressonància Magnètica Nuclear (RMN)
"No es basa en el que traspassa el cos, sinó en com es mouen els àtoms d'hidrogen davant d'un camp magnètic."
És una tècnica molt avançada per observar òrgans en moviment (com el cervell) i teixits de poca densitat. No té riscos de radiació, però pot ser angoixant per a persones amb claustrofòbia a causa de la durada de la prova (uns 40 minuts) i l'espai tancat del tub.