Josep Maria Recasens: 30 anys del primer alcalde democràtic
Context del programa: es compleixen 30 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques i s’introdueix Josep Maria Requesens.
Requesens explica el pacte entre PSC, PSUC i Convergència, el resultat electoral i la formació del govern de coalició després del 3 d’abril de 1979.
Detalls sobre els primers passos com a alcalde: retards en la presa de possessió, suport del secretari i la inexperiència inicial del consistori.
Situació deplorable de moltes barriades, falta d’urbanització i serveis bàsics (aigua, clavegueram), i la necessitat de prioritzar aquestes obres.
Anàlisi de l’estat financer de l’Ajuntament, dèficit per inacció prèvia i l’obligació d’augmentar impostos per fer front a les obligacions.
Comentaris sobre la forta activitat de veïns i col·lectius reivindicatius, la bona fe de treball conjunt i l’obligació d’atendre les queixes.
Record de la gran manifestació de 1977‑78 contra la privatització i la mala qualitat de l’aigua amb 8.000 participants.
Reflexions sobre la distinció atorgada pel ple 30 anys després i l’agraïment per la presència d’ex‑companys de l’oposició.
Ballesteros com a ‘fill polític’, la segona etapa de Requesens i els projectes pendents (Teatre Metropol).
Canvis en la política municipal des dels anys 80, nous problemes i perspectives actuals (aigua, arbres de la Rambla).
Requesens valora que el moment més interessant va ser el segle XIX: construcció de la Rambla i desenvolupament urbà.
Explicació de l’explanada, la rebaixa de la roca, l’estàndard uniforme de façanes i el trencament del pla democràtic.
Revisió de la historiografia sobre la Fundació de Tarragona: mites i llegendes al voltant dels orígens de la ciutat.
Projecte d’estudi sobre la falta i gestió de l’aigua al llarg dels segles, rogatives i restes d’aqüeductes al voltant de la ciutat.
Retorn al 30è aniversari, agraïments i comiat final a Tarragona Ràdio.
Entrevista Històrica amb Josep Maria Recasens
En commemoració del 30è aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques (3 d'abril de 1979), Tarragona Ràdio entrevista qui fou el primer alcalde de la ciutat en aquesta nova etapa, l'historiador Josep Maria Recasens (PSC).
El camí cap a l'alcaldia i el primer govern
Recasens explica que la seva elecció no va ser fruit de l'atzar, sinó d'un pacte preelectoral entre el PSUC, Convergència i el PSC. L'objectiu era assegurar que el cap de la llista més votada d'aquest bloc d'esquerres i catalanista fos investit per evitar la continuïtat de sectors vinculats a l'antic règim.
- Es va formar un govern de coalició proporcional als resultats.
- Destaca la falta d'experiència absoluta de tots els regidors, que van haver d'aprendre el funcionament municipal sobre la marxa.
- Manté una relació d'amistat i respecte amb els companys d'aquella època, inclosos els de l'oposició.
Els reptes d'una ciutat per construir
L'estat de Tarragona l'any 1979 era crític a causa de la paràlisi institucional dels darrers anys de la dictadura:
- Barriades en estat deplorable: Moltes zones estaven per urbanitzar, sense clavegueram, aigua ni serveis bàsics.
- Dèficit financer: Malgrat que no hi havia un deute extrem, la manca d'inversió prèvia obligava a un esforç econòmic enorme i a l'augment d'impostos.
- Conflicte de l'aigua: Recasens recorda l'aigua salada com un dels grans problemes socials, amb manifestacions multitudinàries (com la de 1977 amb més de 8.000 persones).
Perspectiva sobre la Tarragona Actual
Recasens analitza l'evolució del model de ciutat des del segle XIX fins avui:
"Si no existeixen problemes, s'han de crear per poder resoldre'ls i millorar la ciutat cada dia."
- Critica el trencament de l'uniformitat arquitectònica de la Rambla Nova.
- Lamenta que Tarragona encara no disposi d'un teatre de gran format, considerant el Metropol com una sala parroquial insuficient per a una capital.
Faceta com a Historiador
Als seus 91 anys, Recasens continua plenament actiu en la investigació. Actualment treballa en una història de l'aigua a Tarragona, analitzant des de les rogatives religioses per demanar pluja fins a les infraestructures hidràuliques històriques.

