Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

1-12 de 1096
  • 0'

    El ritual i la tècnica d'encendre un puro

    El Ritual de l'Encesa L'acte de gaudir d'un puro no és una acció qualsevol, sinó que es descriu com un ritual meticulós que comença amb la preparació de la peça i culmina en una encesa específica que en preserva la qualitat. Passos clau del procés: Preparació inicial: Cal retirar la corona de la part superior abans de procedir. El mètode d'encesa: No s'ha d'utilitzar qualsevol encenedor; l'ideal és fer servir una teia o les estelles de la pròpia contraxapa de la caixa de fusta. La tècnica sense aspirar: Una de les regles d'or mencionades és que no es pot xuclar el puro mentre s'encén. S'ha de fer notar la calor de manera indirecta fins que la brasa sigui uniforme. "És un puro que normalment el puro no es té que encendre... amb allò s'encén i no es pot xuclar el puro." Protocol en l'alta restauració Aquesta metodologia no és només una preferència personal, sinó un estàndard de servei en els restaurants de categoria, on el personal especialitzat executa aquest ritual per garantir l'experiència sensorial òptima per al client.

  • 4h 27min

    Ple Ordinari Febrer 2009: Mesures contra la Crisi a Tarragona

    Resum del Ple del Consell Plenari de Tarragona (25 de febrer de 2009) Aquest ple ordinari ha estat marcat pel debat sobre la crisi econòmica i les mesures per pal·liar-ne els efectes sobre els ciutadans i les empreses de la ciutat. La sessió ha destacat per la discussió d'un bloc d'onze mocions, majoritàriament presentades pel grup de Convergència i Unió (CiU). Punts Clau i Debats Principals 1. Gestió de Recursos Humans i Nomenaments S'han aprovat els nomenaments dels nous gerents del Servei Municipal de l'Habitatge (SMHAUSA) i del Patronat Municipal de Turisme. L'oposició ha criticat l'elevada rotació en càrrecs de confiança en només un any i mig de govern, titllant-ho de falta de planificació, mentre que l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha defensat els canvis com a necessaris per a noves etapes estratègiques i professionals. 2. Infraestructures i Urbanisme S'ha aprovat la modificació del projecte de la nova caserna de la Guàrdia Urbana. El debat s'ha centrat en el sobrecost de l'obra. L'equip de govern ha justificat l'increment per l'adaptació al nou Codi Tècnic de l'Edificació, la millora de la sostenibilitat (geotèrmia) i el dimensionament de la plantilla per als propers 30 anys. 3. Mesures Econòmiques i Fiscals (Mocions de CiU) Es van debatre set mocions de CiU centrades en la crisi, amb resultats dispars: • Aprovades: Es va acordar per unanimitat prioritzar la contractació d'empreses locals en els plecs de condicions i escurçar els terminis de pagament a proveïdors per millorar la seva liquiditat. • Rebutjades: Les propostes de condonació de l'IBI, el fraccionament del pagament en 12 mesos i la moratòria fiscal per a noves empreses van ser tombades. L'equip de govern (PSC-ERC) ha argumentat que moltes d'aquestes mesures són il·legals segons la Llei d'Hisendes Locals o arriben tard, ja que les ordenances fiscals ja havien estat tancades. 4. Defensa de la Cultura i Identitat S'han aprovat dues mocions significatives per unanimitat: • El suport a les ONGs catalanes davant la modificació estatal del repartiment del 0,7% de l'IRPF. • La defensa de l'ús de la pirotècnia en les festes populars (Santa Tecla) davant les possibles restriccions de les directives europees. "Ni aquest alcalde, ni els 26 regidors d'aquest Ajuntament tolerarem que es carreguin la festa de Santa Tecla des de Brussel·les o Madrid." Dades de Pressió Fiscal El tinent d'alcalde d'Hisenda, Pau Pérez, ha presentat dades defensant que la pressió fiscal a Tarragona ha baixat del 4,37 al 3,66 en relació a la renda familiar disponible des de l'arribada de l'actual govern.

  • 11'

    Balanç del primer mes de vacunació de la Grip A a Tarragona

    Balanç de la campanya de vacunació Després d'un mes de l'inici de la campanya de vacunació contra la grip A (H1N1) a Catalunya, Joaquim Pallajà, director dels serveis territorials de Salut a Tarragona, fa un repàs de la situació actual. Tot i que no s'han complert les expectatives inicials de participació, s'han administrat unes 20.000 vacunes al Camp de Tarragona, el que representa un 20% de la població de risc prevista. Grups de risc i participació El departament recorda que la vacuna és especialment recomanable per a: - Persones amb malalties cròniques que es poden agreujar. - Dones embarassades, a causa del risc de complicacions. - Professionals de serveis essencials: personal sanitari, Mossos d'Esquadra, Bombers, etc. Pallajà atribueix la baixa participació inicial a un retraïment de la població provocat per informacions contradictòries o reticències sense fonament clínic sobre la seguretat de la vacuna. "Aquesta vacuna és tan segura com les altres i està perfectament validada i assegurada pels assajos clínics." Situació epidemiològica i víctimes Actualment, la incidència ha baixat de forma substancial, passant de 600 a 180 casos per cada 100.000 habitants en dues setmanes. Tot i això, es manté la vigilància per a un possible repunt el mes de gener. Pel que fa a la mortalitat, s'han registrat sis víctimes mortals a la demarcació, la darrera d'elles una dona embarassada sense patologies prèvies. La campanya es preveu que continuï activa fins a finals d'any o principis de gener als Centres d'Atenció Primària (CAP).

  • 25'

    Balanç del Port de Tarragona i previsions per al 2010

    Balanç de l'activitat portuària 2009 Josep Anton Burgassé, president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, analitza el tancament de l'exercici 2009 en un context de crisi econòmica mundial. Malgrat les dificultats, el port ha complert les seves previsions, mantenint un volum proper als dos milions i mig de tones mensuals. Impacte de la crisi per sectors • El sector més afectat ha estat l'immobiliari, amb una caiguda dràstica del clinker (matèria primera del ciment) i productes de construcció. • L'automobilística també ha patit descensos forts, tot i que s'ha detectat una lleugera recuperació gràcies als incentius governamentals a finals d'any. • La diversificació cap als contenidors s'erigeix com l'aposta estratègica de futur per no dependre exclusivament del sector químic i energètic. Inversions i infraestructures estratègiques El Port de Tarragona manté la seva capacitat inversora gràcies a la cultura de l'estalvi aplicada durant els anys de bonança. Per al període 2009-2010 s'ha previst un pressupost total de 120 milions d'euros. Projectes principals per al 2010 • Terminal de contenidors: Ampliació de la capacitat i millores en el calat del Moll d'Aragó per rebre vaixells més grans. • Nova Seu de l'Autoritat Portuària: El trasllat al nou edifici (Centre de Negocis) es preveu per al primer o segon trimestre de 2010. L'edifici antic podria ser enderrocat si no es troba un ús viable. • Sostenibilitat: Construcció d'un nou edifici de serveis portuaris amb tecnologia eco-eficient i materials subministrats per la indústria química local. "Un edifici quan està buit, si té alguna malaltia, el que cal és o curar-lo o llançar-lo." Connectivitat i política tarifària Es discuteix la complexitat del sistema ferroviari i la necessitat de coordinació amb el Ministeri de Foment per millorar les sortides de mercaderies. D'altra banda, per ajudar a la recuperació de les empreses, el port ha anunciat una congelació i rebaixa efectiva del 2% en les seves tarifes de cara al 2010, fet que suposarà un estalvi de 750.000 euros per al sector privat.

  • 13'

    L'Art del Mar: Fotografia a la Casa Canals de Tarragona

    L'Art del Mar: Una Mirada Antol&ogica L'entrevista amb Xantal Grande, responsable de la Fundaci"o F"orum de Fotografia i membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, ens submergeix en l'exposici"o "L'Art del Mar" que es pot visitar a la Casa Canals de Tarragona. Aquesta mostra reuneix els millors fot&ografs mundials de les "ultimes d&o&8cades per oferir una visi"o heterog&o&8nia del mar. Conceptes Clau de l'Exposici"o L'exposici"o no &e&s nom&e&s una col&b&b&7lecci"o d'imatges, sin"o un esfor&e&7 de comissariat que busca el di&a&8leg entre obres: Estats d'&a&8nim: El mar es presenta com un element camale"onic: des de la calma absoluta fins a la viol&o&8ncia m"itica. Recorregut conceptual: La mostra s'inicia amb la immersi"o en el color blau i la textura de l'aigua, per finalitzar amb la pres&o&8ncia humana, el naufragi i la salvaci"o. Den&u&8ncia ecol&o&8gica: Es destaquen imatges impactants com les dels vaixells abandonats al Mar d'Aral, s"imbol de la degradaci"o causada per l'home. Fotografia com a Art de Primer Nivell Durant la conversa, es reivindica el paper de la fotografia en l'actualitat: "La fotografia ja &e&s un art com tots els arts, tot i que alg"u resisteix a admetre-ho institucionalment." Grande tamb&e&9 comparteix la seva experi&o&8ncia recent a la fira de fotografia de Par"is, on ha confirmat el reconeixement d'artistes que ja havien passat pr&e&8viament per Tarragona (com Peter Hugo), i comenta la troballa de peces excepcionals com un daguerreotip valorat en milers d'euros i noves tend&o&8ncies en la fotografia &a&8rab.

  • 25'

    2009-11-27 MITJA MARATO. JUANAN FERNANDÉZ

    L'auge del running a Tarragona i la Mitja Marató En aquesta edició del programa, l'atleta i gerent de la botiga Runners World, Juanan Fernández, analitza la situació actual de l'atletisme a la ciutat, destacant el gran èxit de la 18a edició de la Mitja Marató Ciutat de Tarragona. Amb les 2.000 inscripcions exhaurides ràpidament, s'evidencia que la prova ha assolit un nivell de maduresa i demanda excepcional. Projectes pioners: Dones i Universitat Fernández subratlla dues iniciatives clau per fomentar l'esport base: • Grup d'iniciació per a dones: Un col·lectiu que va començar al maig amb l'objectiu de formar noves atletes des de zero. Sorprenentment, diverses d'aquestes dones ja estan preparades per afrontar els 21 km aquest diumenge. • Col·laboració amb la URV: Un projecte que integra el running a la vida universitària, oferint sessions d'entrenament teòriques i pràctiques que, a partir del febrer, podran convalidar-se com a crèdits de lliure elecció. Qualitat i serveis al corredor L'atleta destaca que Tarragona és referent no només pel seu circuit arran de mar, sinó pels serveis de valor afegit: • Marcadors de ritme: Guies que ajuden els corredors a assolir les seves marques de temps. • Post-cursa premium: Servei de massatges, aquateràpia a piscines climatitzades i resultats immediats via SMS. "Tenim una de les millors mitges maratons a nivell nacional en quant a qualitat, cuidem l'atleta com en pocs llocs ho fan." Crítica constructiva i futur turístic Tot i l'èxit, Fernández proposa millores per convertir la cursa en un motor econòmic i turístic: • Impulsar una Fira del Corredor al Serrallo o al Moll de Costa. • Crear paquets turístics amb hotels per atraure corredors de fora de Catalunya. • Generar més implicació de la ciutadania com a públic animador per igualar l'esperit de grans maratons com la de Nova York o Amsterdam.

  • 5'

    Homenatge a Ricardo Rebollo, símbol del Magí de les Timbales

    La Trajectòria de Ricardo Rebollo L'episodi ret homenatge a Ricardo Rebollo, una figura emblemàtica de les festes de Tarragona, especialment conegut per haver estat el patge encarregat de portar el cavall del Magí de les Timbales durant més de 30 anys. Amb 83 anys, Rebollo representa la memòria viva del Seguici Popular i de l'evolució de la ciutat. Transformació de la Festa i l'Ajuntament Durant la conversa, es destaca com ha canviat la celebració i la gestió municipal des dels seus inicis: Crisi i precarietat: Rebollo recorda els temps en què l'Ajuntament no tenia fons ni per comprar material bàsic a la ferreteria si no es pagava al comptat. Evolució institucional: Es menciona la transició cap a una estructura més moderna i professionalitzada, especialment a partir de mandats com el de l'anomenat "senyor del Mau". Professionalització festiva: De l'austeritat absoluta s'ha passat a una festa amb molts més actes i una inversió econòmica superior per potenciar el turisme i la cultura. Una Vida al Servei de la Ciutat Rebollo no només ha participat en el seguici, sinó que ha estat treballador municipal en diverses àrees: Membre de la brigada municipal com a peó. Guarda de passeig a les muralles de Tarragona. Telefonista al cos de bombers en la seva última etapa abans de la jubilació a causa de problemes de salut a les cames. Reivindicació d'un Merecut Homenatge L'entrevistat explica que ha presentat una instància formal a l'Ajuntament sol·licitant un reconeixement públic. Defensa fermament que aquests actes s'han de fer en vida: "Vull que em facin un homenatge perquè me'l tinc merescut pels anys de servei, però també vull que el facin a totes les persones que s'ho mereixin. Mai t'han de fer un homenatge després de mort, perquè ja no ho veus." Finalment, es destaca el gran valor social i humà de figures com la seva, que han dedicat tota la seva vida laboral i festiva a la comunitat.

  • 48'

    Tarragona som tots: Manifest per la capitalitat

    Acte unitari en defensa de la capitalitat de Tarragona Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio retransmet l'ambient previ a la concentració convocada pel consistori i més de 300 entitats ciutadanes. L'acte té com a objectiu principal reafirmar el paper de Tarragona com a capital de la futura vegueria i defensar el seu nom com a referent territorial. Context Històric i Polèmiques L'actualitat informativa de la ciutat s'ha vist marcada per dos conflictes principals durant l'últim mes i mig: • La petició formal perquè l'Aeroport de Reus passi a anomenar-se Aeroport de Tarragona-Reus per millorar-ne la identificació internacional. • El rebuig a qualsevol nom per a la nova organització territorial que no inclogui explícitament la paraula Tarragona. Protagonistes i Veus de la Ciutat Durant la prèvia, diversos representants de la societat civil i política han expressat el seu suport: • Albert Abelló (Cambra de Comerç) destaca que la ciutat ja no és apàtica i té capacitat de resposta. • Josep Fèlix Ballesteros (Alcalde) subratlla el caràcter solidari i respectuós de la capitalitat de Tarragona. • Representants del Nàstic de Tarragona, associacions de veïns i el Síndic de Greuges coincideixen en la necessitat de defensar un estatus històric de més de 2.000 anys. Escenografia i Programa de l'Acte La concentració té lloc a la Plaça de les Cols i a les escales de la Catedral, amb una posada en escena que inclou: • Repartiment de 2.500 mocadors vermells i 3.000 xapes amb el lema Tarragona Capital. • Lectura del manifest a càrrec de la ballarina Arantxa Sagardoy. • Intervencions del filòleg Joan Martí i Castell i la portaveu de Mou-te per Tarragona, Anna Gispert. • Un pilar de cadascuna de les quatre colles castelleres de la ciutat com a cloenda simbòlica. "Tarragona és capital i ho continuarà sent, passi el que passi i diguin el que diguin alguns."

  • 1h 24min

    Tarragona Som Tots: Acte en Defensa de la Capitalitat

    Crònica de la Concentració Ciudadana L'episodi recull la retransmissió íntegra de l'acte multitudinari celebrat a la plaça de les Cols, on milers de tarragonins es van aplegar per reivindicar el manteniment del nom de Tarragona i la seva condició de capital davant el projecte de llei de vegueries de la Generalitat. Unitat Política i Social L'acte ha comptat amb un consens històric a la ciutat: • Més de 300 entitats i col·lectius han subscrit el manifest unitari. • Unitat de totes les forces polítiques de l'Ajuntament sense fissures. • Una assistència estimada d'entre 4.000 i 5.000 persones, superant les expectatives inicials. Fonaments de la Reivindicació Durant els diversos discursos, s'han exposat els motius de la protesta: 1. Història i Identitat: Un repàs des de l'època romana fins a l'actualitat que demostra que Tarragona ha estat sempre el centre administratiu i jurídic del seu entorn. 2. Capitalitat Integral: Es defensa que la ciutat no és només capital per història, sinó per la seva potència comercial, logística (Port), industrial i universitària. 3. Criteri de Nomenclatura: Es rebutja el nom de Camp de Tarragona per a la futura vegueria, exigint que, tal com passa amb Barcelona, Lleida o Girona, la demarcació mantingui el nom de la seva capital. "No ens podem permetre ni de renunciar al nostre nom ni que aquest sigui manipulat per ningú amb intencions inconfessables." Valoracions de les Autoritats L'alcalde Josep Feliç Ballesteros ha tancat l'acte amb un discurs contundent, assegurant que la ciutat arribarà fins a les "darreres conseqüències" (incloent-hi la via jurídica) per defensar els seus drets. Ha criticat durament la manca de diàleg del govern nacional i les declaracions d'altres líders territorials que minimitzen els arguments tarragonins.

  • 24'

    Mestissatge i Rumba: Especial Cap d'Any amb Laura Casadevall

    La Rumba i el Mestissatge com a Protagonistes En aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio, l'entrevistada és Laura Casadevall, periodista i DJ, que ens apropa a l'escena de la música mestissa i la rumba catalana davant la proximitat de les festes de Cap d'Any. L'Evolució del Gènere El programa destaca com la rumba, un gènere que semblava aparcat des dels anys 60 i 70, ha viscut un boom espectacular gràcies a noves formacions. Els punts clau de la discussió inclouen: • La influència de Peret com a nexe d'unió entre generacions amb el seu disc del 2000. • La definició de mestissatge com una barreja de ritmes que inclouen el rumba, el reggae, el flamenc i el hip-hop. • La importància de grups actuals com La Pegatina, que han aconseguit connectar amb el públic més jove i omplir grans espais. Dinàmiques de l'Ofici de DJ Casadevall comparteix la seva experiència personal darrere dels plats, subratllant la necessitat de tenir un ull en la música i l'altre en el públic. Fa mencions destacades sobre: • La gestió de les peticions de l'audiència, intentant encabir-les en el ritme de la sessió. • L'estat actual de la indústria, on molts grups opten per l'autogestió i segells independents degut a la crisi del mercat discogràfic. Selecció Musical de l'Episodi Durant la conversa, es fa un repàs per diversos referents musicals: "Gato Pérez va ser qui va fer el pont entre aquells rumberos vinculats al flamenc i la rumba més cosmopolita." • Los Eslándicos: Un grup de Còrdova que barreja funky i reggae. • Gipsy Kings: Representants de la rumba conreada a França per la diàspora catalana. • El Puchero del Hortelano: Formació que clou l'episodi amb una reflexió sobre el primer dia de l'any.

  • 22'

    Futur cultural de Tarragona i Centenari del Metropol

    Agenda Cultural i Nous Projectes a Tarragona L'entrevista amb Carme Crespo, tinent d'alcalde de Cultura, repassa l'actualitat i el futur immediat de les polítiques culturals a la ciutat. Es destaca la transició cap a una programació més estable i participativa, amb un èmfasi especial en la recuperació d'espais i el suport al teixit associatiu. Centenari del Teatre Metropol L'any 2010 esdevé l'any de la commemoració dels 100 anys del Teatre Metropol, obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol. Els actes s'inicien el 9 de gener amb una proposta de caire familiar que recorda l'origen de l'espai com a centre social vinculat al Patronat Obrer. Programació reforçada: S'anuncia una temporada d'hivern i primavera d'excel·lència. Gran sorpresa internacional: Es confirma un espectacle de projecció mundial relacionat amb un director/actor que és un gran admirador de l'obra de Jujol. Publicacions: Edició d'un llibre commemoratiu a càrrec del Museu d'Història i col·laboracions amb la URV. El futur Teatre Tarragona Pel que fa a les infraestructures, el Teatre Tarragona encara la seva recta final. Les previsions tècniques situen la inauguració durant el primer trimestre de 2011, per permetre un període de proves del sistema escenotècnic. "S'ha de provar que funcioni tot i per això jo soc prudent. Jo dic que la inauguració serà el primer trimestre de 2011." Noves Línies de Programació per al 2010 L'Ajuntament assumeix la gestió directa o el suport de diversos cicles per garantir la continuïtat de l'oferta cultural: * Cinema: Es manté el cinema en versió original a l'Antiga Audiència. * Música: Creació d'una programació estable de música clàssica amb cicles simfònics al Palau de Congressos i impuls a la música contemporània. * Arts Plàstiques: Obertura del concurs per a la nova direcció del Centre d'Art Contemporani i recerca de nous espais petits o privats per a exposicions itinerants. * Literatura: Projecte de convertir el Teatre Magatzem (Cooperativa Obrera) en la futura Casa de les Lletres.

  • 12'

    La Sant Silvestre de Tarragona: Tot a punt per a la sisena edició

    Preparatius i Exit de Convocatòria La sisena edició de la cursa de Sant Silvestre de Tarragona, organitzada pel club Tarragona Fundistes, arriba amb les inscripcions pràcticament exhaurides. Amb un total de 1.300 dorsals, la prova ha crescut respecte a l'any anterior, demostrant una consolidació absoluta dins del calendari esportiu i social de la ciutat. Característiques de la Prova Distància i recorregut: Un circuit de 9 quilòmetres totalment planer que discorre per la zona baixa de la ciutat, incloent el Port Esportiu, el Moll de Llevant i l'escollera. Filosofia: Tot i mantenir un punt competitiu, l'objectiu principal és el caràcter festiu i popular, obert a corredors de totes les edats i nivells. Logística: El punt de trobada és la Llotja de Pescadors al Serrallo. L'organització recomana arribar amb una antelació d'entre 45 i 60 minuts per escalfar i evitar problemes d'aparcament. Una Cursa amb Ànima Solidària Una de les grans novetats d'enguany és la vessant benèfica en col·laboració amb la Fundació Bona Nit. Els participants i assistents poden fer donacions per ajudar a proporcionar allotjament i cobertura a persones sense sostre de Tarragona. "Sempre la filosofia que hem tingut des de la primera edició ha sigut una cursa de caràcter festiu, popular i per passar una estona." Recomanacions per als Corredors Rafael Casellas, responsable de l'organització, emfatitza alguns consells clau per gaudir de la jornada: 1. Realitzar un bon escalfament a causa de les baixes temperatures i el ritme intens de la sortida. 2. Fer un dinar lleuger per evitar indigestions durant la cursa. 3. Gaudir de la festa posterior, on s'oferirà un brou calent gentilesa de la Llotja.