2009-07-28 ISABEL RODÀ ICAC
La presentadora anuncia la conversa amb Isabel Rodà per parlar de l’estudi Àgger Tarraconensis, que projecta al passat 2.000 anys en el territori de Tarragona i voltants.
Detall de les 16 poblacions analitzades (Tarragona, Reus, Cambrils, etc.), la cobertura de l’estudi (350 km²) i les institucions implicades (ICAC, IEC, URV i finançament d’ACS Abertis).
Conclusions sobre el model de poblament: un gran nucli urbà a Tàrraco i dispersió rural en masies assentades sobre antics jaciments romans per a explotació agropecuària.
Ús de prospeccions geofísiques per identificar restes al subsòl abans d’obres viàries o urbanístiques, amb vista a evitar aturades i adaptar projectes.
Descobriment d’inscripcions lapidàries que permeten recuperar noms de propietaris, famílies senyorials i antics esclaus alliberats, traçant l’estructura social de l’antiga Tàrraco i el seu camp.
Revisió de carreteres, aqueductes i xarxes de comunicació terrestres i marítimes, i la seva influència en el traçat de les vies modernes.
Enfocament multidisciplinari (anàlisis políniques, estudis de flora i fauna, cartografies), calendari de publicació del volum final i disponibilitat digital de la planimetria de Tàrraco.
L'Àgger Tarraconensis: Una mirada científica al passat
Isabel Rodà, directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), presenta els resultats de l'estudi Àgger Tarraconensis, una investigació exhaustiva de quatre anys que analitza el poblament del camp de Tarragona des de l'època ibèrica fins al Baix Imperi Romà. Aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració entre institucions públiques i el finançament privat de CSA-Abertis.
Objectius i metodologia de la investigació
L'estudi no només busca el coneixement històric, sinó que se centra en l'arqueologia de prevenció. Mitjançant l'ús de tecnologia avançada, les conclusions del projecte serveixen per a:
- Planificació urbanística i d'obres públiques (com l'AVE o autopistes) per evitar l'aturada de projectes per troballes inesperades.
- Realitzar prospeccions geofísiques que permeten llegir el subsol sense excavar, identificant estructures amagades.
- Establir una diagnosi integral del territori que inclou dades sobre el clima, la flora i la fauna de fa 2.000 anys.
El territori i la vida a Tàrraco
L'estudi abraça 16 municipis i una extensió de 350 km², revelant que la ciutat de Tàrraco era el centre d'un sistema de poblament dispers basat en masies o villes:
- Economia agropecuària: El territori servia per a l'autoabastiment de la ciutat amb conreus de cereals, llegums i vi.
- Organització social: Gràcies a les inscripcions en pedra, s'han pogut identificar noms de propietaris, que van des de governadors com Garguilius Maque Raufidianus fins a lliberts (antics esclaus) que havien assolit grans fortunes.
- Enginyeria avançada: Es destaca que el traçat de moltes autopistes actuals coincideix amb la xarxa de camins i artèries romanes, demostrant la precisió dels enginyers antics.
Divulgació i futur
L'obra es publicarà en format llibre a finals de 2009 i també de manera virtual. Isabel Rodà subratlla la importància de valorar les arrels per planificar el futur:
"Acceptar, assumir i estimar la nostra història ens ajuda a ser més nosaltres mateixos i a tenir més valors."

