Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Antonia Arjona i la lluita veïnal a Bonavista
Introducció de la figura d'Antonia Arjona i anunci de l’homenatge de la Generalitat presidit per José Montilla.
Antonia descriu la seva instal·lació a Bonavista el 1960, la inexistència de serveis bàsics i els primers habitatges improvisats.
Detalla com famílies i veïns es van ajudar mútuament per edificar cases sense aigua, llum ni clavegueram, suportant condicions de fang i penúria.
Creació de l’associació de veïns, manifestacions amb altaveus, talls de carretera i enfrontaments amb la policia per reclamar aigua, llum, ambulatori i escoles.
Amb presses i lluites constants, els veïns aconsegueixen la llum, canonades d’aigua, construcció d’escoles i centre de salut al barri.
Antonia assenyala problemes vigents: actes vandàlics, falta de vigilància, brutícia, absència de parcs adequats i zones verdes per a la gent gran.
Despedida de l’entrevista, felicitacions a Antonia per l’homenatge i recordatori de la seva tasca com a líder veïnal.
Homenatge a una pionera del moviment veïnal
L'entrevista se centra en la figura d'Antonia Arjona, una dona de 79 anys que va ser una peça clau en el moviment veïnal del barri de Bonavista, a Tarragona, durant els anys 70. La seva tasca és reconeguda per la Generalitat de Catalunya en un acte presidit per José Montilla.
Els orígens de Bonavista: de la muntanya al barri
L'Antonia recorda com el barri es va construir pràcticament del no-res sobre una zona de muntanya amb garrofers. El procés de creixement va ser extremadament dur:
- Autoconstrucció: Les famílies compraven trossos de terra i aixecaven les seves pròpies cases durant els caps de setmana.
- Manca de serveis basics: Inicialment, no hi havia llum, aigua ni clavegueram. Els veïns van haver d'excavar fosses sèptiques i recollir aigua de fonts llunyanes.
- Condicions meteorològiques: En dies de pluja, els carrers eren completament de fang, cosa que dificultava qualsevol desplaçament.
El paper vital de les dones
L'entrevistada destaca el sacrifici enorme de les dones de l'època, que no només s'encarregaven de la llar i els fills, sinó que també:
- Treballaven fora de casa (sovint realitzant tasques de neteja o a oficines).
- Ajudaven activament en la construcció física de les cases.
- Acarreaven aigua i materials mentre els homes treballaven a l'obra.
Una vida de reivindicacions
La creació de l'Associació de Veïns va ser fonamental per organitzar la lluita pels drets del barri. Gràcies a manifestacions constants i talls de carretera, es van aconseguir fites històriques:
"Tot ha estat reivindicant i reivindicant... ens vam presentar a l'Ajuntament amb els gibrells d'aigua."
- Infraestructures: L'arribada final de la llum i l'aigua.
- Educació i Salut: La construcció de l'ambulatori i les primeres escoles públiques, després d'anys de tenir els nens en baixos mal equipats.
- Transport: Que l'autobús pugés fins al barri en lloc d'haver de baixar a la carretera de València.
Reivindicacions actuals
Tot i l'orgull pel que s'ha aconseguit, l'Antonia es manté crítica amb l'estat actual del barri i demana millores en la seguretat municipal, la neteja, el manteniment dels parcs i la creació de més zones verdes per a la gent gran.