Cimeres Climàtiques: De Barcelona a Copenhague
Discussió sobre la manca d’acord vinculant a Barcelona, la postura dels EUA i l’espera d’un acord polític a Copenhaguen.
Factors ambientals, polítics, econòmics i de comerç internacional que dificulten els acords.
Mobilització de despertadors a Barcelona per pressionar els negociadors i la importància de la corresponsabilitat.
Comercialització xinesa a l’Àfrica, interessos comuns i alineació en les negociacions climàtiques.
Debat sobre finançar l’adaptació i la mitigació en països en desenvolupament i qui aporta els recursos.
Caducitat de Kyoto, evolució cap a la reducció d’emissions per deforestació i incorporació de noves àrees.
Anàlisi de l’incompliment d’Espanya respecte a Kyoto, l’empremta de la UE i les sancions potencials.
Raons internes per no ratificar Kyoto fins a tenir un marc legal nacional i la coherència de la seva estratègia.
Accions de regions i ciutats que promouen renovables i reducció d’emissions fora del marc internacional.
Necessitat de coordinació entre nivells internacionals, nacionals i subestatals per fer viables els acords.
Crítica als malbarataments territorials a Tarragona, importància de planificació sostenible i serveis ecosistèmics.
Reflexió final sobre responsabilitat individual i col·lectiva i invitació a mobilitzar-se pel sentit comú.
El Paper de les Cimeres Internacionals i Barcelona
La conversa s'inicia analitzant la recent trobada a Barcelona, prèvia a la conferència de Copenhague. Puri Canals destaca que, tot i la percepció de falta d'acords vinculants, aquestes reunions formen part d'un procés complex on s'han de modular interessos polítics, econòmics i de desenvolupament.
- La cimera de Barcelona no buscava conclusions finals, sinó avançar en el debat.
- Existeix una gran dificultat per transmetre la complexitat d'aquests esdeveniments a través dels mitjans de comunicació.
"No necessites anar al teatre quan tens una cimera d'aquestes i quedes saturat de comèdia, perquè hi ha una part de representació que és interessant."
El Puzzle de la Negociació Global
Un dels punts clau és l'alineació d'interessos entre potències emergents i països en desenvolupament:
- L'estratègia de la Xina a l'Àfrica: La Xina s'ha aliniat amb els països africans per protegir els seus interessos comercials i l'explotació de recursos naturals.
- Diners i Clima: Canals afirma que no es parla només de medi ambient, sinó principalment de diners com el motor que modifica les actituds governamentals.
Més enllà del Protocol de Kyoto
S'analitza la transició cap a un nou protocol que substitueixi el de Kyoto a partir del 2012. El nou enfocament ha d'incloure conceptes que Kyoto va ometre:
- Deforestació i Degradació (REDD): El canvi climàtic no prové només dels combustibles fòssils; la pèrdua de boscos representa entre un 20% i un 30% de l'efecte hivernacle.
- Adaptació: És crucial ajudar les societats a adaptar-se als canvis que ja són inevitables, especialment en zones vulnerables com el Sahel.
La Situació a Espanya i els EUA
- Espanya: Malgrat ser defensora pública del clima, Espanya ha augmentat les seves emissions un 47% des de 1990, quan el seu compromís era no superar el 15%. Aquest incompliment queda "camuflat" sota el paraigua de la Unió Europea.
- Estats Units: Es critica la seva posició, però s'explica la seva coherència interna: no signaran acords internacionals fins que no tinguin un marc legal nacional ratificat pel seu Senat.
Governança Local i el Repte de la Regió
La convidada defensa una governança subestatal més àgil. Catalunya, juntament amb regions com Califòrnia o Bretanya, està impulsant acords climàtics des de l'àmbit regional.
Finalment, es fa una dura crítica a la gestió del territori al Camp de Tarragona:
- Es denuncia la destrucció de terra fèrtil i el malbaratament del paisatge.
- Es reclama una corresponsabilitat ciutadana per passar de la queixa a la pressió pública activa.
"Hem de demanar responsabilitats... un paisatge ben conservat vol dir que funciona i t'assegura serveis."

