Josep Alomar: Utopia, anarquisme i memòria a Tarragona
El presentador anuncia el llibre i l’audiovisual i dóna la benvinguda a Ramon Gràcia Alomar, Jordi Piqué i Alfred Arola.
Ramon explica com un treball de batxillerat s’amplia a un estudi sobre la Guerra Civil i la República que desemboca en el llibre després de vuit anys.
Descripció de la condemna a mort de Josep Maria Lomar per rebel·lió militar i la seva comutació gràcies a la tasca humanitària a Tarragona.
Context de l’anarquisme durant la guerra, mites, actos de vandalisme i la visió purista d’un anarquista que creia en la bondat humana.
Lomar com a mestre, regidor de Cultura, director del Diari de Tarragona i promotor d’activitats culturals i salvament del patrimoni (inclosa la catedral).
El net relata anècdotes de l’avi i la seva actitud crítica durant la transició, el carnet de la CNT i els silencis familiars postguerra.
Jordi Piqué recorda la primera entrevista amb Lomar al local de la CNT i la seva contribució a les despeses del moviment a finals dels 70.
Debat sobre la necessitat de difondre la història local fora del cercle acadèmic, el paper de l’Arxiu Municipal i l’Ajuntament.
Detalls de les fonts consultades, els articles originals al Diari de Tarragona, les fotografies i el DVD documental finançat per la Generalitat.
Alfred Arola i Jordi Piqué expliquen la coedició entre editorial privada i Ajuntament, la constitució del consell editorial i la periodicitat prevista.
Ramon mostra les primeres impressions del volum, valora l’edició i anuncia l’acte de presentació al Palau de Congressos i la inauguració del carrer a nom de Lomar.
Presentació de la biografia de Josep Alomar
L'episodi se centra en la figura de Josep Maria Alomar, regidor anarquista de l'Ajuntament de Tarragona durant l'etapa republicana. El seu net, Ramon Gràcia Alomar, presenta el llibre i l'audiovisual Una utopia, una esperança, fruit de vuit anys de recerca personal i històrica que va començar com un treball de secundària.
Un anarquista humanista i culte
Es descriu Alomar com un "anarquista pur" i romàntic que creia fermament en la bondat humana. Malgrat ser obrer de la construcció, va destacar per la seva vasta cultura autodidacta:
- Es va titular com a mestre de la República l'any 1936.
- Va ser tinent d'alcalde i regidor de Cultura, promovent el teatre, el cinema i l'esport.
- Va dirigir el Diari de Tarragona.
La salvaguarda del patrimoni i la repressió
Un dels punts clau és la seva labor humanitària durant la Guerra Civil. Alomar va tenir un paper fonamental en la conservació del patrimoni religiós, inclosa la Catedral de Tarragona, per protegir-la dels actes de vandalisme de la rereguarda. Aquesta tasca li va salvar la vida:
"El van condemnar a mort per rebel·lió militar... però finalment aquesta pena va ser commutada per la tasca labor humanitària que ell va fer."
Nova col·lecció: Tarragona, Història i Patrimoni
L'editor Alfred Arola i el responsable de l'Arxiu Municipal, Jordi Piqué, expliquen que aquest llibre inaugura una nova col·lecció bibliogràfica. L'objectiu és:
- Recuperar personatges influents de la identitat tarragonina.
- Divulgar la història local de manera accessible i elegant per al gran públic.
- Fomentar la col·laboració entre l'administració pública i les editorials privades per garantir la distribució comercial dels estudis històrics.

