Poesia i Sardanes: Els Premis Ciutat de Tarragona
Teaser de la campanya de Nadal i presentació dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona en el marc de la tardor literària.
Diàleg sobre l’origen, evolució i selecció de les odes dedicades a Tarragona que configuren el muntatge a la sala del magatzem.
Conversa amb el guardonat pel Premi de Cultura Popular sobre la recerca de l’expansió de la sardana a Tarragona i els factors històrics i socials implicats.
Detall de l’horari de la representació, agraïments finals i convocatòria al públic.
Resum de l'episodi
Aquest episodi s'endinsa en la Tardor Literària de Tarragona, centrant-se en la figura de l'Oda i la història de la sardana al territori. A través de les entrevistes a Joan Cavallé i Àngel López, s'analitza com la literatura i les tradicions populars han construït la identitat de la ciutat.
La Ciutat de les Odes
El dramaturg i escriptor Joan Cavallé presenta el muntatge La Ciutat de les Odes, una selecció de textos poètics que lloen o critiquen Tarragona. Els conceptes clau inclouen:
- Evolució del gènere: De les formes clàssiques gregues a l'especialització catalana en l'oda al territori.
- Temàtiques diversos: Des de la glòria del passat romà fins a la crítica industrial i turística de les dècades de 1970.
- Autors destacats: Pinyes, Rovira i Virgili, i Ramon Comas i Maduell.
"L'Oda a Tarragona de Rovira i Virgili se centra sobretot en el món romà, en aquest caràcter noble i patrici de la ciutat."
Història i Expansió de la Sardana
Àngel López, guanyador del Premi de Cultura Popular Joan Amades, explica la seva recerca sobre l'arribada de la sardana a les comarques tarragonines:
- Cronologia alternativa: La sardana a Tarragona està documentada 30 anys abans que a la resta de poblacions veïnes.
- Factors de difusió: La influència de la immigració empordanesa, especialment la figura de Bartomeu Callis, sabater i fundador de cobles.
- Relació amb el catalanisme: Com el moviment polític va utilitzar i filtrar aquesta dansa per convertir-la en un símbol nacional, tot i que el règim franquista també la va intentar reciclar com a simple folklore.
Conflictes Històrics
L'entrevista desvela episodis poc coneguts, com quan els arroixistes (seguidors d'Alejandro Lerroux) van atacar sardanistes a la Rambla l'any 1908, fet que va provocar la prohibició temporal de les ballades per part del governador.

