Subdites a Ciutadanes: Història de les Dones a Tarragona
El presentador anuncia la presentació del llibre Subdites a Ciutadanes i dóna la benvinguda a les autores i historiadora convidada.
Les autores expliquen com van decidir ordenar el llibre: títols literaris, recerca fotogràfica i estructuració del contingut, ressaltant l’importància del treball de camp.
Detall del període 2007‑2009 de recollida d’entrevistes a dones de Tarragona, criteris de selecció per generar un col·lectiu heterogeni i la xarxa de contactes.
Reflexions sobre els avantatges i límits de la història oral, la mirada generacional (historiadora jove vs. madura) i la importància de reconèixer la pròpia perspectiva.
Es posa de relleu la revolució silenciosa que van liderar les dones en l’àmbit cultural, polític i social, tant durant el franquisme com en la transició democràtica.
Diàleg sobre la decepció de moltes dones amb la democràcia poc transformadora, la importància del feminisme institucional i acadèmic i el paper de les institucions en la memòria històrica.
Les autores conclouen parlant de la necessitat de noves recerques amb perspectiva de gènere i de garantir continuïtat a la memòria oral i a l'activisme feminista.
Presentació del llibre i context del projecte
L'episodi se centra en la presentació del llibre "De Súbdites a Ciutadanes: Dones a Tarragona 1939-1982", una obra dirigida per Montserrat Duc i documentada per la historiadora Meritxell Ferrer. Aquest treball és el resultat d'una investigació exhaustiva iniciada el 2007, amb el suport de l'Arxiu Municipal i el Memorial Democràtic.
L'estructura de l'obra destaca per:
- Un ampli recull de fotografies històriques (Fons Canadell i cessions privades).
- Cites literàries que acompanyen el text.
- Un enfocament basat en la història oral, recollint el testimoni de 32 dones.
Metodologia i representativitat
Les autores expliquen que la selecció dels testimonis va buscar la màxima heterogeneïtat per reflectir un calidoscopi social de la ciutat. La recerca no es va limitar a dones amb estatus social o estudis, sinó que va incloure:
- Dones de barris i líders veïnals.
- Treballadores de la Tabacalera i del sector tèxtil.
- Les primeres regidores de l'Ajuntament de Tarragona.
- El punt de vista de les "altres catalanes" arribades amb la immigració.
"Hem volgut fer un entrellaçat d'experiència viscuda, documentació i coneixement historiogràfic."
Diàleg intergeneracional i perspectiva de gènere
Un dels valors afegits del projecte és el contrast entre les dues investigadores: una historiadora madura (Duc) i una de jove (Ferrer). Aquest diàleg ha permès analitzar com l'opressió del patriarcat franquista va ser combatuda mitjançant "petites revolucions personals" sovint invisibilitzades als llibres d'història tradicional.
Es discuteix també la subjectivitat honesta en la historiografia, on l'empatia cap als testimonis es reconeix com un factor enriquidor. El llibre narra el pas de la resistència a la conquesta de la democràcia, tot i que algunes entrevistades expressen una certa desil·lusió per com el moviment social es va diluir un cop instaurat el sistema democràtic.
Temes d'actualitat i llegat
El resum final de la conversa aborda qüestions que encara ressonen avui:
- La lluita per la salut reproductiva i el paper dels centres de planificació familiar (com el de la Mitja Lluna).
- La necessitat de mantenir viva l'agenda feminista institucional i acadèmica.
- Les dificultats de la recerca històrica a Catalunya, sovint depenent de subvencions i de la precarietat laboral.

