2009-08-07 SABATE PI
Reconeixement a la seva carrera i record de la seva arribada a Fernando Pó als 17 anys per treballar al camp.
L'origen del seu interès pel món i la defensa del dibuix com a mètode essencial per al científic naturalista.
Com la seva relació amb el Museu de Nova York el va portar a estudiar goril·les després de treballar amb ocells.
Alerta sobre la desaparició dels goril·les pel virus de l'èbola i crítica a la falta d'humilitat de l'espècie humana.
L'arribada d'un jove naturalista a l'Àfrica
L'entrevista comença amb el reconeixement de la trajectòria de Jordi Sabater Pi, arran d'un homenatge i una exposició a Calella. El científic recorda els seus inicis quan, amb només 17 anys i en plena postguerra, va viatjar a Fernando Pó (actual Bioko) per treballar en plantacions de cacau i cafè. En aquella època, el continent era un destí poc comú i la seva immersió va ser total, treballant colze a colze amb la població autòctona.
Formació i eines de camp
Sabater Pi destaca que el seu interès pel món exòtic va néixer durant la seva educació a les escoles franceses. Subratlla una habilitat que considera fonamental per a qualsevol naturalista: el dibuix.
"El dibuixar és una cosa molt útil pels científics. Un científic o especialment naturalista és molt important que sàpiga dibuixar."
La recerca amb primats i ocells
El seu salt a la primatologia no va ser directe, sinó a través del Museu de Ciències Naturals de Nova York. Mentre estudiava uns ocells anomenats indicadors de la mel, la institució el va encoratjar a iniciar l'estudi dels goril·les, una espècie que en aquell moment no havia estat pràcticament investigada, a excepció dels treballs sobre el goril·la de muntanya.
L'alerta sobre l'extinció i la manca d'humilitat
L'entrevistat es mostra molt pessimista respecte al futur dels primats a causa de:
- L'impacte devastador de l'epidèmia d'èbola.
- La manca de mesures polítiques dràstiques.
- L'antropocentrisme de l'ésser humà, que es creu "sobirà de la Terra".
Finalment, fa una crida a la humilitat del gènere humà, tot recordant que som només una peça més en el complex conjunt de la vida i que el nostre coneixement del cosmos encara és molt limitat.

