Josep Cendra i Navarro: Premi El Balcó 2009
Introducció del programa, anunci del Premi El Balcó – Tarragoní de l’Any 2009 atorgat per Òmnium Cultural a Josep Cendra i Navarro.
Josep Cendra explica la seva presidència de la Cooperativa Obrera i de diverses entitats culturals i cíviques als anys 60–70, les pressions del sindicat vertical i del règim franquista i les estratègies per garantir la supervivència associativa i promoure la cultura catalana.
Relat del pas de Cendra a la política activa amb Convergència Democràtica de Catalunya, el seu punt de vista sobre la transició, la seva tasca com a diputat al Congrés i en l’elaboració de l’Estatut, i la renúncia als càrrecs associatius per incompatibilitat.
Agraïments i comentaris finals sobre la importància de preservar el testimoni de qui va viure i promoure la cultura i la justícia social en temps difícils.
Reconeixement a la Resistència Cultural de Tarragona
L'entrevista se centra en la figura de Josep Cendra i Navarro, qui ha estat guardonat amb el Premi El Balcó (Tarragoní de l'Any 2009) per Òmnium Cultural del Tarragonès. El guardó reconeix la seva incansable tasca de dinamització cívica i política, especialment durant les dècades de 1960 i 1970.
La Cooperativa Obrera i el Casal Tarragoní
Cendra destaca el seu paper com a president de la Cooperativa Obrera Tarraconense durant 25 anys, un període marcat per la resistència davant la dictadura:
- Bloqueig del sindicat vertical: Va evitar que el règim s'apoderés de la Cooperativa impedint l'entrada massiva de socis vinculats al govern.
- Empara de la cultura: La Cooperativa va servir de refugi i mecenes per a entitats com el Casal Tarragoní, el Cor l'Àncora, grups de sardanes i cineclubs, oferint-los espai sense lloguer.
- Defensa de la llengua: Recorda la perillositat de l'època, on enviar una circular interna en català podia suposar una citació al Govern Civil i amenaces de desterrament.
"Aprofundir en la nostra cultura, en la nostra llengua, que és l'ànima del poble... era prellós."
Compromís Social i Etapa Política
L'entrevistat també repassa altres vessants de la seva vida pública:
- Càritas Diocesana: Sota la guia de l'arquebisbe Pont i Gol, va treballar per transformar l'entitat de la beneficència cap a la justícia social, un concepte mal vist per les autoritats franquistes.
- Transició i política activa: Amb l'arribada de la democràcia, es va implicar a Convergència Democràtica de Catalunya, exercint de diputat i participant en la redacció de l'Estatut.
- Incompatibilitat ètica: En ser elegit diputat, va decidir abandonar les seves quatre presidències en entitats civils per coherència democràtica.

