Pregó de Santa Tecla amb Lluís Gavaldà
Lluís Gabaldà expressa el seu neguit sobre si és un “pregoner com Déu mana” i s’introdueix com a escollit per al pregó.
Repàs de la seva relació amb la ciutat des de la infantesa: tocs de ferro, primers pisos, americanes de la bandera, tradicions familiars.
Anècdotes de la vida local (mones, vermuts, suquets), humor sobre ser l’home solitari de la nit tarragonina i pressió de la ciutadania perquè parli de temes diversos.
Denúncia de les mancances culturals i burocràtiques, però reconeixement del potencial i talent amagat entre els tarragonins que podrà impulsar el canvi.
Elogi poètic de passejos pels carrerons, la llum de Tarragona, la platja, la gastronomia i els moments quotidians que defineixen el caràcter local.
Crida al contacte humà, la senzillesa i els petits moments de la vida, concloent amb l’orgull de sentir-se tarragoní.
Felicitació a Josep Sendra pel guardó, repàs de la seva trajectòria com a líder catalanista i tarragoní compromès.
Missatge institucional que exalta l’alegria festiva, la participació ciutadana i accions solidàries (donació de sang, atenció a discapacitats).
Evocació de figures clau en la recuperació de la festa (Salvador Fa, Carles Llorac, Pitu Rovira) i compromís amb el futur del terragonisme.
Lectura d’estrofes d’una cançó dels Pets, crida final a la gent a gaudir de Santa Tecla i Tarragona.
Introducció i Identitat del Pregoner
El músic Lluís Gavaldà, cantant de Els Pets, inicia el pregó de les festes de Santa Tecla a Tarragona amb un to proper i irònic. Malgrat el protocol, confessa el seu neguit per no sentir-se un pregoner convencional, ja que la seva vinculació amb la ciutat és tan profunda que no necessita buscar vincles artificials.
Una vida lligada a Tarragona
Gavaldà repassa la seva trajectòria vital i emocional a la ciutat:
- L'etapa d'infantesa tocant ferro a la Rambla.
- La joventut al carrer Trinquet Vell.
- L'ús de la bandera de Tarragona en el vestuari de la seva banda per tot el país.
Crítica Social i Cultural
L'orador aprofita l'espai per fer una reivindicació crítica sobre l'estat de la ciutat, tot i admetre la seva naturalesa rondinaire (característica que atribueix a tot bon pelacanyes):
"Tarragona és un lloc on les avantguardes i les ganes d'innovar xoquen amb un mur d'incomprensió."
Punts clau de la denúncia:
- La falta d'espais per a la música en directe i la cultura jove.
- La burocràcia que frena els dinamitzadors culturals.
- El contrast entre l'eufòria de les festes i el desert cultural la resta de l'any.
L'Essència del Tarragonisme
Finalment, el pregó se centra en el que Gavaldà considera el patrimoni més important: la gent. Defineix el tarragoní com algú que entén que la felicitat resideix en els petits moments, com fer un vermut o badar per la Part Alta.
Cloenda Institucional
L'acte clou amb el parlament de l'alcalde, qui destaca:
- El guardó a Josep Sendra per la seva trajectòria.
- La solidaritat de la ciutat (marató de sang, Alzheimer).
- L'ambició de capitalitat cultural i els projectes de futur de la ciutat.

