Moisès Peñalber i les tècniques de la policia científica
El presentador saluda Moisés i repassa els seus llibres anteriors («CSI Espanyol», «Les putes a la força») abans de presentar el nou volum.
Penyalbert explica que el llibre no és una guia pràctica ni un recull de casos reals, sinó un format entretingut amb tocs d’humor i llenguatge col·loquial.
Discuteix per què limita l’extensió de cada tècnica (p. ex., dactilografia) a unes poques pàgines per no avorrir el lector.
Descobreix que la policia pot identificar delinqüents comparant les formes de l’orella, igual que les empremtes dactilars.
Es parla de delinqüents que es treuen les sabates per evitar pistes i d’altres restes biològiques com l’iris, el cabell o la caspa.
Penyalbert afirma, en to humorístic, que la caspa també podria usar-se per identificar una persona si n’hi ha prou quantitat.
Debat sobre el pes de la ciència forense en contraposició a la deducció i l’habilitat de l’investigador en la resolució de delictes.
Explicació del cas del ‘Punxet’ a Barcelona (2003) i com la policia científica i judicial van treballar conjuntament amb la plantilla de carrer.
Importància creixent de l’ADN per identificar sospitosos en proves definitives quan altres mètodes fallen.
Casos als EUA de reobertura de processos antics per exculpar persones injustament condemnades gràcies a proves de l’ADN.
Penyalbert descriu com guanya la confiança de policies, jutges i fiscals al llarg dels anys per accedir a informació sensible.
Risc de perdre fonts si es traspassen límits, la dificultat de contrastar detinguts i la necessitat de contindre expressions com “presumpte”.
Anècdota de la maquinària que compara casquets de bala i el sistema informàtic que detecta coincidències amb registres antics.
El detector de mentides registra alteracions fisiològiques, però la seva acceptació en judici és limitada i controvertida.
Comentari sobre la prova de detenció de residus de plom i la seva evolució cap a tècniques més precises amb microscopi atòmic.
El presentador destaca l’atractiu del volum, ideat com un entreteniment rigorós ple de curiositats forenses.
Introducció i propòsit del llibre
El periodista Moisès Peñalber presenta la seva obra sobre la investigació criminal, aclarint que no es tracta d'un manual profund ni d'una guia per a criminals, sinó d'un llibre d'entreteniment. Amb un llenguatge planer i una bona dosi d'ironia, l'autor repassa les tècniques de la policia científica de manera accessible, evitant el rigor acadèmic feixuc que requeriria centenars de pàgines per a cada disciplina.
Tècniques d'identificació sorprenents
Durant la conversa, s'expliquen mètodes que van més enllà de les conegudes empremtes dactilars:
- Otogrames: La identificació a través de l'orella és real i existeixen bases de dades de delinqüents que deixen la seva marca en recolzar l'orella a les portes.
- Petjades i cabell: Identificació per comparació de restes biològiques al lloc del crim.
- L'ADN: La eina definitiva que ha permès no només trobar culpables, sinó també exculpar innocents condemnats fa dècades.
La realitat de la investigació
Peñalber destaca que la resolució d'un cas és un esforç combinat entre:
- 1 Policia científica: Laboratoris i tècniques modernes.
- 2 Policia judicial: La labor de carrer, la intuïció i el contacte directe amb l'entorn del crim.
"Arribarà el moment que tot anirà en contra teva si ets un criminal; fins i tot la caspa és material biològic analitzable."
El periodisme de successos
L'autor comparteix la seva experiència com a periodista, subratllant la dificultat de gestionar el secret de sumari i la necessitat de guanyar-se la confiança de fonts dins del sistema judicial i policial. També reflexiona sobre el risc de publicar informació no contrastada i la importància de l'ús de termes com "presumpte" per evitar problemes legals.
Mites i realitats tecnològiques
- Bases de dades: S'aclareix que les empremtes del DNI no es poden consultar lliurement per un tema de drets constitucionals.
- Balística: L'existència de màquines capaces de comparar estries de bales de diferents èpoques.
- El Polígraf: Una eina molt precisa (98% d'efectivitat segons l'autor), però que a Espanya no té validesa judicial i als EUA només en certs estats.

