Jornades de la Secció Filològica de l'IEC a Tarragona
El presentador introdueix les jornades de la Secció Filològica de l’IEC que se celebren a Tarragona i presenta Joan Martí.
Joan Martí explica per què l’IEC organitza jornades fora de la seu central: apropar l’Institut a territoris, fer reunions ordinàries i escoltar experts locals en filologia i literatura.
Descripció dels ponents locals—investigadors de la URV i especialistes externs—i de les seves ponències sobre qüestions filològiques, literàries i sociolingüístiques a Tarragona.
El doctor Miquel Àngel Pradilla i Joaquim Torres tracten la demolingüística del tarragonès i la influència dels nous moviments migratoris en l’ús de la llengua.
La doctora Carme Oriol i el doctor Jeremì Maria Pujol presenten l’arxiu de folklor de la URV; Olga Xirinacs, Joan Cavaller i Jordi Bertran parlen de literatura i festes locals.
Detalls sobre la ubicació a la sala de graus del Campus Catalunya, la reunió ordinària a porta tancada i la recepció institucional amb autoritats locals. Jornades obertes a tothom.
Joan Martí defineix la situació sociolingüística del català com a «problemàtica» i destaca la dependència i subordinació de la llengua: cal fer-la necessària per assolir la normalitat lingüística.
Les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Tarragona
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) organitza unes jornades acadèmiques a Tarragona amb l'objectiu de descentralitzar la seva activitat i analitzar de prop la realitat lingüística i cultural del territori. Joan Martí, president de la Secció Filològica, explica que aquesta sortida institucional permet un contacte directe amb la recerca local i ajuda a trencar els prejudicis sobre l'hermetisme de les acadèmies.
Eixos principals de les jornades
Un dels objectius fonamentals és la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i altres experts locals per abordar diversos temes:
- Estudis sociolingüístics: S'analitzarà la demolingüística del tarragonès i l'impacte dels fluxos migratoris en la configuració cultural de la ciutat.
- Recerca en fons locals: Es destacarà la importància de l'Arxiu de Folklore de la URV, un dels més rellevants de l'Estat.
- Literatura i cultura: Ponències sobre autors locals, la presència de Tarragona en la literatura i l'estudi del cicle festiu de la ciutat.
- Evolució fonètica: S'estudiaran els canvis en la pronunciació del tarragonès a finals del segle XX.
El diagnòstic de la llengua
Joan Martí defineix la situació actual del català com a "molt problemàtica", argumentant que la llengua encara no és una eina indispensable per viure al territori. Segons Martí:
"Fins que no aconseguim que no es pugui viure a Catalunya sense el català, no començarem a sortir d'aquesta situació especialment problemàtica."
Actes i participació
Les sessions acadèmiques tindran lloc divendres i dissabte al Campus Catalunya de la URV. Aquests actes són oberts al públic, fomentant la divulgació de la filologia i la lingüística més enllà dels cercles d'experts. L'esdeveniment compta amb el suport de les principals institucions locals: l'Ajuntament, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal.

