Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
La tradició i evolució de la Baixada de l'Àliga per Santa Tecla
Context de la Baixada de l’Àliga: hora d’inici, ritme festiu, i salutacions als entrevistats (Pitu Rovira, Josep Maria Macias) amb mencions a Javi González i Esther Roca.
Com ha augmentat la participació des dels inicis, la sensació de descontrol controlat gràcies al cordó de diables i la importància de la seguretat per portants, músics i espectadors.
Naixement de la tradició el 1986 per motius logístics, el pas intermig amb el Vall de Diables, l’entrada al programa de festes oficial i la publicació del llibre de Miquel Àngel Magan.
Reflexió sobre el relleu de portants a partir dels 50 anys, l’endogàmia a les entitats de festa, la participació infantil i familiar i la necessitat de diversitat generacional.
Funcionament de les cues per portar l’Àliga, la disciplina durant el descens, les emocions dels participants, l’element sentimental i el «ràsting» natural de talent per fer ballar la bèstia.
Detalls logístics: recorregut, durada (12 h – 4 h), revisió tècnica de la peça i combinació amb revetlla. Informació sobre pantalles gegants i emissió en directe per Tecla TV, i acomiadament final.
El fenomen de la Baixada de l'Àliga
L'episodi explora un dels actes més emblemàtics i multitudinaris de les festes de Santa Tecla a Tarragona: la Baixada de l'Àliga. Els convidats, Pitu Rovira i Josep Maria Macias, portadors experimentats, expliquen com aquest acte s'ha convertit en el tret de sortida de la "festa desenfrenada" per als noctàmbuls.
Evolució i control de l'acte
- Dels orígens a l'actualitat: L'acte va néixer el 1986 com una necessitat logística d'un grup d'amics i ha evolucionat d'uns pocs participants a una explosió massiva de gent.
- Descontrol controlat: Tot i la imatge de caos que es pot percebre des de fora, l'organització compta amb un cordó de seguretat format per uns 40 o 50 membres del Ball de Diables que protegeixen l'element i els músics.
- Seguretat: Malgrat la multitud, els convidats destaquen que mai s'ha produït cap incident greu en tots els anys d'història de l'acte.
L'experiència de ser portador
Els convidats descriuen el sentiment de devoció i el compromís que requereix formar part de l'entitat:
- Recanvi generacional: Existeix un pacte d'honor per jubilar-se als 50 anys i deixar pas a gent jove, evitant l'endogàmia familiar, tot i que reconeixen que costa trobar persones amb les capacitats físiques i el sentit de l'humor necessaris.
- Participació popular: La Baixada permet que qualsevol persona de la ciutat pugui posar-se sota l'Àliga per uns moments, formant cues espontànies de fins a 15 persones.
"És llibertat absoluta, però començant amb un mateix i respectant la integritat de la gent que participa."
Cultura i patrimoni
Finalment, es fa referència a la recent publicació d'un llibre de Miquel Àngel Magan que recull la història de la Baixada des d'un vessant antropològic, consolidant aquest acte espontani com una part essencial del ritual festiu tarragoní. L'acte es tanca amb la preparació del "tunejat" secret que l'Àliga lluirà durant la nit.