Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
La Maternitat d'Elna: Llum en l'exili republicà
Introducció sobre la diàspora republicana cap a França i les pèssimes condicions dels camps de refugiats a les platges d'Argelers.
Assumpta Montellà explica com va investigar la situació de les dones embarassades en l'exili i com va arribar a conèixer la figura d'Elisabeth Eidenbenz.
Retrat de la mestra suïssa que va decidir actuar per salvar els nadons de l'exili, aprenent tasques sanitàries sobre la marxa.
Descripció del palauet d'Elna: bressols fets amb caixes de fruita, llet en pols i el sistema de cooperació entre totes les mares.
Com l'Elisabeth buscava dones embarassades a les platges per oferir-los una alternativa a la mortalitat segura dels camps.
L'arribada dels alemanys el 1942 i l'ajuda de la maternitat a dones jueves, fet que va provocar l'assetjament de la Gestapo.
Reflexió sobre el caràcter de l'Elisabeth i els valors de solidaritat i generositat que la Maternitat representa avui dia.
La importància de la memòria oral i l'anunci de la inauguració d'un carrer a Tarragona amb el nom de la Maternitat d'Elna.
La Maternitat d'Elna i l'èxode del 1939
L'entrevista amb la historiadora Assumpta Montellà rememora un dels episodis més commovedors de l'exili republicà: la creació de la Maternitat d'Elna. El context se situa en la gran diàspora de 1939, on mig milió de persones van creuar cap a França, acabant moltes d'elles en condicions infrahumanes a les platges d'Argelers.
L'Elisabeth Eidenbenz i la seva missió
El cor d'aquesta història és Elisabeth Eidenbenz, una mestra suïssa que va transformar un antic palauet abandonat en un refugi segur per a dones embarassades.
- Condicions extremes: En els camps de concentració francesos, la mortalitat infantil era gairebé del 100% per la manca d'higiene i alimentació.
- L'edifici: Es tractava d'un casolot d'estiu habilitat amb pocs recursos però molta voluntat, recollint caixes de fruita per fer-ne bressols.
- Treball en equip: La institució funcionava sota el lema de l'Elisabeth: > "Entre totes ho farem tot", on les mares col·laboraven en les tasques diàries segons la seva salut.
Un llegat de dignitat i música
L'Elisabeth no només oferia assistència sanitària, sinó també suport emocional a través de la música, tocant peces de Bach o Mozart per restaurar l'ànim de les dones traumatitzades per la guerra. La maternitat va sobreviure fins al 1944, quan la Gestapo va tancar el centre degut a l'ajuda que l'Elisabeth prestava també a dones jueves perseguides pel nazisme.
Impacte social actual
Avui dia, la Maternitat d'Elna és un fenomen social que ha traspassat l'àmbit acadèmic per convertir-se en un símbol de solidaritat i valors humans. El seu llegat perdura en:
- Noms de nenes que es diuen Elna.
- Carrers i llars d'infants que porten el seu nom (com el proper carrer a Tarragona).
- La recuperació de la memòria històrica oral per evitar que aquests fets caiguin en l'oblit.