Deu anys de la Moixiganga i la Mostra de Folklore Viu
Noemí Sanz explica els orígens de la recuperació fa deu anys, les dificultats inicials per fer entendre la representació i la importància de la pedagogia per al públic local.
S’especifica que la Moixiganga és una representació alegòrica de la Passió de Crist en quadres plàstics, la seva ubicació dins del seguici i la relació religiós‑pagana.
Presentació de la mostra amb grups convidats d’arreu (Catalunya, León, Itàlia), el nexe comú dels barrets decorats amb flors i la voluntat de mostrar diversitat festiva.
L’Antonio descriu l’ús de budells i vejigas per fer soroll, la indumentària tradicional de lino, el paper de les madamas i l’antiga funció d’espantar i aconseguir convides al febrer de carnaval.
Es concreten horari (20:30), recorregut (Rambla Nova, Sant Agustí, Portalet, Carrer Major, Plaça de les Cols) i la convivència amb altres actes de Santa Tecla Infantil i la festa al carrer.
Deu anys de tradició a Tarragona
L'entrevista commemora el desè aniversari de la recuperació de la Moixiganga a Tarragona. Noemí Sanz, presidenta de l'entitat, explica que, tot i que al principi va costar que la ciutadania entengués aquesta representació, avui ja està plenament consolidada dins el seguici popular.
La Moixiganga: Pedagogia i Significat
- Definició: És una representació al·legòrica de la Passió de Crist mitjançant quadres plàstics o figures humanes.
- Context: Malgrat el seu caràcter religiós, s'integra perfectament en la festa major. Fora de la ciutat, el grup actua habitualment a l'interior d'esglésies.
- Ubicació: Tradicionalment, la Moixiganga tanca el seguici, situant-se a la part final de la cercavila.
27a Mostra de Folklore Viu: "Terrats Florits"
Amb motiu de l'aniversari, la Moixiganga organitza una mostra amb el fil conductor dels barrets de flors. L'objectiu ha estat portar grups inèdits a Catalunya:
- 1 Guirrios y Madamas (León): Amb personatges que busquen espantar la gent fent soroll amb esquelles i bufetes d'animals.
- 2 La Lachera (Itàlia): Representació d'un casament que simbolitza la lluita contra el dret de cuixa del senyor feudal.
- 3 Danzantes de Fuente Tójar (Còrdova): Homes vestits amb faldilles que ballen el paloteo.
- 4 Diablos de Lito (Conca): Diables que fan soroll amb grans esquelles en lloc d'usar foc.
"Volíem portar grups que no s'haguessin vist mai aquí a Catalunya... és una mostra bastant insòlita."
Detalls de la Celebració
La mostra tindrà lloc dissabte a les 19:30h, amb un recorregut que anirà des de la Rambla Nova fins a la Plaça de les Cols. Es preveu la participació de prop de 180 persones entre tots els grups convidats.

