L'aigua a Tarragona: 25 anys d'història i EMATSA
Es descriu la vella tradició de recollir aigua salada a la font del cementiri i l’Albareda, amb cues dominicals i afeccions a la pell i el cabell pel seu alt grau de salinitat.
Es presenta a l’Ajuntament el volum de Òscar Ramírez sobre l’aigua a Tarragona, destacant-ne l’aspecte, la necessitat i les implicacions socials i polítiques.
S’aborden la salinitat extrema dels pous (fins a 12 000 PPM), els problemes de consum i l’impacte en la ciutadania abans del transvasament de l’Ebre.
S’explica la concessió del servei l’any 1983 a Saúr (posterior filial Sòria) i la fundació de l’empresa mixta EMATXA, amb el seu paper clau fins al 1989.
Resum dels molts pous medievals, la documentació (6 000 folis), els canvis de seu (quatre trasllats), i els protagonistes del consell d’administració i gerència.
Es tracten els processos de depuració, les enquestes de satisfacció, les campanyes d’imatge i la importància de fer un ús racional de l’aigua.
Detalls de la presentació pública amb autoritats, convidats i invitació a la ciutadania; valoració final de l’autor sobre el projecte i la seva importància per a la memòria local.
Memòria històrica de l'abastiment hídric a Tarragona
El periodista Òscar Ramírez presenta el seu nou llibre, L'Aigua a Tarragona: 25 anys de maig, on repassa l'evolució del servei d'aigua a la ciutat des de la creació de l'empresa mixta EMATSA l'any 1983. L'obra no només és un recull institucional, sinó un testimoni de les dificultats extremes que va patir la població abans de l'arribada de l'aigua de l'Ebre.
Els temps de l'aigua salada
L'entrevista rememora una època, no tan llunyana, en què l'aigua que sortia de les aixetes tarragonines era pràcticament impropi per al consum humà:
- Salinitat extrema: Molts pous superaven amb escreix els nivells de clorurs permesos, arribant en alguns casos a xifres al·lucinants de fins a 12.000 PPM.
- Impacte quotidià: L'aigua feia malbé el cabell i la pell, i els bars havien de posar cartells especificant que el café es feia amb "aigua bona" (comprada).
- Punts d'inflexió: El llibre destaca el 1989 com l'any clau amb l'arribada de l'aigua de l'Ebre, que va permetre el desenvolupament modern de la ciutat.
Un treball de recerca exhaustiu
L'autor ha combinat el treball de camp amb una recerca arxivística profunda:
- Fonts documentals: S'han consultat més de 6.000 folis de documentació interna d'EMATSA, a més de fons de la biblioteca pública i de Caixa Tarragona.
- Testimonis directes: Entrevistes a figures clau com Xavier de Manuel (gerent durant gairebé dues dècades) o Ferran Sánchez Camins.
- Patrimoni visual: El volum inclou un fons fotogràfic que documenta les quatre seus que ha tingut la companyia i la seva evolució tècnica.
"L'aigua ha estat a punt de derrocar ajuntaments i de provocar baralles veïnals; és un tema perillós que ha determinat el disseny de la ciutat."
Conscienciació i futur
L'episodi subratlla la importància de fer pedagogia sobre l'estalvi d'aigua. Tot i que actualment la situació és estable, l'experiència històrica de Tarragona serveix com a recordatori que l'aigua és un bé escàs i que el gest d'obrir l'aixeta té al darrere una infraestructura complexa que cal valorar.

