Exposició Pau Casals i l'exili a Tarragona
Introducció des del Tinglado 1 de Tarragona sobre la mostra que repassa la vida de Pau Casals des de 1939 fins a 1973.
Explicació de l'exili voluntari de Casals per les seves conviccions democràtiques i el seu rebuig a tocar en països totalitaris.
Detalls sobre les donacions econòmiques als refugiats de França i la decisió de deixar de tocar el violoncel el 1945.
Recorregut per les vitrines amb cartes al Dr. Trueta, objectes com la pipa o la barretina, i articles del New York Times.
Relat de quan se li va proposar ser president de la Generalitat a l'exili el 1954 i el telegrama original de Tarradellas.
La seva tasca a favor de la pau mundial, el missatge a l'ONU i la seva relació crítica amb el president John F. Kennedy.
La mort de Casals l'any 1973 i el retorn de les seves despulles al Vendrell el 1979 amb el restabliment de la democràcia.
Pau Casals i l'exili: Compromís i Humanitat
El contingut descriu l'exposició itinerant Pau Casals i l'exili, presentada al Tinglado número 1 del moll de costa de Tarragona. L'exposició no només repassa la trajectòria musical del cèlebre violoncel·lista del Vendrell, sinó que se centra profundament en la seva vessant humanitària i el seu ferm compromís amb la democràcia i la pau des de 1939 fins a la seva mort el 1973.
Punts clau de la mostra
- L'exili voluntari: Casals va decidir no tornar mai a Espanya mentre durés la dictadura de Franco, mantenint les seves conviccions morals per sobre de la seva carrera professional.
- El silenci del violoncel: Es destaca la dura decisió de deixar de tocar l'any 1945 com a mesura de protesta contra la inacció dels països aliats davant el règim franquista.
- Ajuda als refugiats: L'exposició presenta llistes manuscrites i cartes que documenten les importants donacions econòmiques que Casals feia als refugiats catalans en els camps de concentració del sud de França.
- Símbol de Catalunya: Es revela el moment històric de 1954 en què se li va proposar ser el President de la Generalitat a l'exili, càrrec que va rebutjar per seguir defensant el país des de la música.
Documents i Objectes Inèdits
L'exposició és molt visual i inclou prop de 150 documents, molts dels quals són originals:
- Objectes personals: La seva pipa, ulleres i la seva emblemàtica barretina.
- Correspondència històrica: Cartes amb el Doctor Trueta i telegrames del president Josep Tarradellas.
- Reconeixement internacional: Telegrames del president Kennedy i el seu discurs a l'ONU el 1971.
"Podia acceptar els aplaudiments dels concerts i els premis que m'atorgaven mentre els meus compatriotes patien tal infortuni?"
L'exposició conclou amb el retorn de les seves despulles a Catalunya l'any 1979, un cop restaurada la democràcia, complint així la seva darrera voluntat.

