25 anys de l'IES Campclar: Crònica d'un institut lluitador
Presentació de Marc Suánez, llicenciat en història, i el repte de publicar un llibre sobre la seva pròpia etapa escolar als 27 anys.
Reflexió sobre per què l’edat de 27 anys pot ser òptima per valorar amb perspectiva la vivència de l’institut i l’adolescència.
Descripció de la creació l’any 1981 de l’Institut de Batxillerat Mixt número 3 als barris de Ponent, amb mancances d’infraestructures i la voluntat de dignificar el barri.
Explicació de com Jordi Tinyena, professor i escriptor, va proposar a Marc fer el llibre, la il·lusió inicial i la responsabilitat assumida.
Metodologia basada en l’anàlisi d’actes de Consell Escolar i Claustre, i entrevistes a professors veterans per construir un relat objectiu i complet.
Relat dels problemes de pressupost, calefacció, contaminació per la proximitat a la petroquímica i la lluita conjunta de professorat i associació de pares per millorar el centre.
Recull de la vessant cultural i esportiva: creació de l’orquestra, setmanes culturals, grup de teatre, curses populars i festes organitzades per alumnes i professors.
Esforç pioner perquè el català fos llengua vehicular abans de la normativa oficial, amb adaptacions com el curs oral basat en el programa Digui‑Digui.
Descripció del caràcter reivindicatiu i solidari de l’institut, col·laboracions amb entitats del barri i ambient de treball cooperatiu entre tota la comunitat educativa.
Agraïments finals a Marc i Jordi, reconeixement de l’èxit del projecte i expectatives per a futures publicacions sobre altres temes de la història local.
Memòria i trajectòria de l'IES Campclar
L'historiador Marc Suánez presenta el seu primer llibre, una obra que recull el primer quart de segle de l'Institut de Campclar (antic Mixto Número 3 de Tarragona). Aquesta recerca, proposada per l'escriptor i professor Jordi Tiñena, combina l'anàlisi de dades objectives amb la crònica sentimental del centre.
Un oasi educatiu en un barri obrer
L'institut va néixer l'any 1981 en un context social complex, en uns barris de Ponent que patien greus mancances d'infraestructures. Malgrat començar amb un pressupost ínfim i problemes tècnics (com la manca de calefacció o la contaminació industrial propera), el centre es va convertir en un referent de dignificació per al barri gràcies a:
- El compromís del professorat i el personal d'administració.
- L'alt grau de col·laboració de l'Associació de Pares, que va finançar equipaments clau.
- L'esperit reivindicatiu dels alumnes, que van arribar a fer vagues per reclamar millores bàsiques.
La llengua com a eina de cohesió
Un dels pilars que destaca el llibre és el paper del català com a llengua vehicular. En un entorn majoritàriament castellanoparlant, l'institut va apostar pel català no per imposició, sinó com una qüestió de justícia social per garantir la igualtat d'oportunitats.
"Donar les mateixes oportunitats a tothom... si els alumnes no dominen una de les dues llengües, estan en inferioritat de condicions."
Vida cultural i canvi generacional
El llibre també explora la faceta més vitalista del centre, recordant l'orquestra, les setmanes culturals i els grups de teatre. Durant l'entrevista, es reflexiona sobre com ha canviat el perfil de l'alumnat: dels joves de famílies obreres amb moltes ganes de promoció social, a la realitat actual de l'ESO amb famílies més desestructurades i nous reptes de diversitat.

