Església i Guerra Civil: debat històric a Tarragona
El programa s’inicia des de la terrassa del Pretori Romà de Tarragona, amb salutacions dels locutors i comentaris meteorològics.
Repàs de la construcció del Foro Provincial l’any 73 dC i del seu ús com a presó franquista on 700 persones van ser afusellades.
Context de la commemoració del final de la Guerra Civil a Tarragona i recordatori del primer programa des del refugi antiaeri del Palau Municipal.
Anunci de la presència de Josep Sobirats, Montserrat Giné, Josep Viana, Lluís Balart i Jordi Piqué per parlar de la repressió i de la història recent.
Els professors de la URV i el director de l’Arxiu expliquen la singularitat del congrés: la carta col·lectiva dels bisbes (Vidal i Barraquer), les beatificacions i la relació entre Església i franquisme.
Informació sobre inscripcions, aforament i obertura al públic, salutacions finals i pausa per publicitat.
L'Església i la Guerra Civil a Tarragona
Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, realitzat des del Pretori Romà, aprofundeix en la complexa relació entre la institució eclesiàstica i el conflicte bèl·lic de 1936. Amb motiu del 70è aniversari del final de la Guerra Civil, diversos experts analitzen el paper legitimador de la religió i la repressió a la ciutat.
El Congrés Monogràfic sobre l'Església
Es presenta un congrés considerat únic per la seva temàtica específica, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Arxiu Arxidiocesà. Els punts clau de la discussió inclouen:
- La figura del cardenal Vidal i Barraquer, conegut per ser l'únic bisbe que no va signar la carta col·lectiva d'ajuda a Franco.
- El rebuig de Vidal i Barraquer a la interferència política en la vida de l'Església.
- La transició de l'Església cap a una eina de legitimació del franquisme sota el concepte de "Cruzada".
Instrumentalització i Control Social
Els historiadors debaten com el bàndol franquista va utilitzar el factor religiós per guanyar suports internacionals, especialment després dels bombardejos de Durango i Guernica.
- L'Església va exercir un control ideològic i educatiu ferri per contrarestar l'impuls modernitzador de la República.
- Es discuteix la pèrdua d'influència eclesiàstica sobre les masses obreres i la radicalització de l'esquerra.
Memòria de la Presó de Pilats
L'espai des d'on s'emet, la Torre del Pretori (coneguda llavors com a Presó de Pilats), serveix de recordatori físic de la repressió. S'esmenta que prop de 700 persones van passar per aquest edifici abans de ser afusellades a la muntanya de l'Oliva.
"Vidal i Barraquer no signa la carta perquè considera que és una interferència política amb la vida de l'Església i que, amb el temps, passarà factura."

