El Francolí: Un corrent de vida i història
Anunci de la secció Espai Eïnes i presentació de “El Francolí, un corrent de vida”, amb l’autor Xiqui López i la convocatòria de l’acte al Museu d’Art Modern.
Reflecteixen sobre la coincidència temporal de dos llibres dedicats al Francolí i la diferència metodològica entre un llibre fotogràfic i un de text anecdòtic.
Xiqui explica la visió popular del riu com un simple torrent quasi sec i la seva funció ecològica i històrica sovint oblidada per la ciutadania.
Repàs dels noms que ha rebut: Subiflumen (Plini), Tulcis el Suau (Mela), Blancolí, Olín i finalment Francolí, amb anècdotes de l’ús de l’aigua per blanquejar teixits a l’Imperi romà.
Reivindicació de la biodiversitat oculta: aus, plantes i espècies que sobreviuen al marge de l’oblit, i la necessitat d’aprendre a mirar i tenir paciència per descobrir-les.
Descripció de les desviacions i canalitzacions històriques, les inundacions i les barreres (ferrocarrils), i la proposta d’una protecció integral i naturalització de la conca sense grans intervencions.
Redescobrint el Francolí amb Xiqui López
l'autor i fotògraf Xiqui López presenta la seva nova obra, El Francolí, un corrent de vida, un llibre que combina anècdotes històriques amb un recull fotogràfic per reivindicar un riu sovint oblidat o menystingut pels tarragonins. A través d'una conversa a Tarragona Ràdio, s'explora la necessitat de canviar la percepció social d'aquest curs fluvial.
Punts clau de l'obra i l'entrevista:
- Naturalització vs. Domesticació: L'autor critica les intervencions humanes que han desnaturalitzat el riu, com els desviaments del port i les canalitzacions. Defensa que la millor manera de protegir-lo és deixar-lo actuar lliurement.
- Rics en història i llegenda: El text recull des de la llegenda de Noè arribant a la desembocadura fins a la importància de les seves aigües en l'època romana per blanquejar el lli.
- Fauna i Flora: Tot i la imatge de riu sec, López afirma que encara és un refugi de biodiversitat, destacant la presència del Martinet Blanc (garceta) a la mateixa ciutat de Tarragona.
Gestió d'espais i riscos:
"La natura és sàvia i ja té mitjans per esmorteir la força de l'aigua, com els meandres i la vegetació de ribera."
L'autor proposa que la solució a les inundacions no és construir més barreres, sinó respectar els espais d'amortiment del propi riu, evitant la construcció en zones inundables i eliminant barreres físiques com certes vies fèrries que fan d'obstacle perillós.

