Rubén Fernández i la Suite de l'Artista Crucificat
Introducció de l'artista Rubén Fernández i la seva obra dedicada al 'body art'. Es discuteix la inspiració en el Crist de Velázquez i la visió del Crist com una figura viva i humana.
Fernández explica la seva formació en pintura mural i el seu salt al disseny i la fotografia. Detalla el projecte compartit amb el fotògraf Martí Azull.
L'artista aprofundeix en el concepte de l'obra: veure Crist com un revolucionari històric més que com una icona religiosa, incloent-hi elements personals com les seves rastes.
Descripció del procés real de la fotografia: la construcció de la creu, la tria del paisatge industrial del Morell i l'esforç físic d'estar penjat sense muntatges digitals.
Debat sobre la dificultat d'exposar a Tarragona i el suport rebut per Josep Maria Rosselló. Detalls sobre la suite que es pot visitar fins a l'octubre.
L'Art del Cos com a Expressió Històrica
L'artista tarragoní Rubén Fernández presenta la seva darrera obra, una peça de body art emmarcada dins del projecte d'autorretrat titulat La suite de l'artista crucificat. Aquesta obra, que s'exposa actualment a l'espai Rosselló-Tarracó, utilitza la fotografia per recrear una imatge de la crucifixió des d'una perspectiva molt personal i humanitzada.
Conceptes Clau de la Creació
- Influències clàssiques: L'obra beu directament de la sobrietat i frontalitat del Crist de Velázquez, buscant una representació humana i viva abans del traspàs a la divinitat.
- El Crist Revolucionari: Més enllà de la iconografia religiosa catòlica, Fernández s'identifica amb la figura històrica de Jesús com un revolucionari i un mestre de la comunicació.
- Producció artesanal: La fotografia no és un muntatge digital; l'artista es va crucificar físicament sobre una creu construïda amb fustes velles a prop del Morell, aprofitant la llum natural en un entorn industrial.
El Repte de l'Artista Jove
"No hi ha muntatge de cap tipus. Jo estava allà sobre... per fer aquesta foto van ser dos segons amb molt de sacrifici."
L'entrevista també destaca la dificultat dels artistes emergents per trobar espais d'exposició a Tarragona, posant en valor el suport de figures com Josep Maria Rosselló, qui exerceix de padrí cedint el seu espai per mostrar treballs que uneixen tradició i modernitat.

