Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Reptes de la mobilitat amb cadira de rodes
Ricard presenta la connexió amb la unitat mòbil de Josep Ardila i saluda la reportera Jolanda, que acaba d’arribar a la cantonada Prat de la Riba amb Ferran.
Jolanda explica que, tot i que és la part més fàcil de l’itinerari, cal atenció a cada rajola i rampa per evitar que la roda quedi clavada, amb consells pràctics de Ferran.
Parlen de la necessitat de racionalitzar la força dels braços durant el recorregut, comparant-ho amb una carrera de fons i subratllant la importància de la tècnica per agafar objectes sense tombar la cadira.
Jolanda revela que és tetraplègica incompleta i va optar fa 21 anys per una cadira manual per exercitar els braços, tot i tenir experiència amb la elèctrica, amb la idea de canviar-hi només en el futur.
Denuncien conductors que no respecten passos de vianants i places reservades, i repassen les barreres arquitectòniques que han d’evitar, tot mantenint un “circuit mental” de zones accessibles.
Comenta que alguns caixers estan adaptats i són accessibles, mentre que d’altres no, de manera que memoritzen les entitats on poden treure diners sense problemes.
Explica la política de la seva entitat: recolzar només restaurants, cafeteries i locals que compleixin amb les mesures d’accessibilitat, com la Fleca Flaquer o la cafeteria La Poma, on poden accedir amb cadira de rodes.
L'experiència de moure's en cadira de rodes
En aquesta connexió, la Jolanda García experimenta en primera persona la complexitat de circular per la ciutat utilitzant una cadira de rodes, acompanyada pel Ferran, qui li ofereix consells pràctics i una visió realista sobre la mobilitat reduïda.
Dificultats tècniques i físiques
Circular no és només qüestió de força, sinó d'una atenció constant a l'entorn:
- Atenció al terreny: Cal vigilar cada rajola, rampa i claveguera per evitar que les rodes quedin clavades.
- Gestió de l'energia: Es descriu com una carrera de fons on cal racionalitzar la força dels braços.
- Seguretat bàsica: Fins i tot recollir un objecte del terra requereix una tècnica específica per evitar que la cadira tombi.
Diferència entre cadira manual i elèctrica
El Ferran explica per què prefereix mantenir l'ús de la cadira manual malgrat la seva tetraplegia incompleta:
"Vaig decidir que mentre es pogués fent els braços faria la manual, que a més a més em serveix com de manteniment."
L'incivisme: la barrera principal
Més enllà de les barreres arquitectòniques, el col·lectiu destaca que el problema més gran és la manca de respecte dels ciutadans:
- Aparcaments indeguts en passos de vianants rebaixats o places reservades.
- La justificació dels "cinc minuts" que poden ser vitals per a una persona amb mobilitat reduïda.
- La desigualtat en l'accés a serveis bàsics com els caixers automàtics.
Finalment, es destaca la importància de donar suport als comerços que sí que estan adaptats, creant un circuit de llocs segurs i accessibles.