Realitat i reptes de Càritas a Tarragona i Camp Clar
Introducció de Paquita Engassó com a voluntària amb deu anys d’experiència a Parroquial de Camp Clar i el seu recorregut anterior com a mestra al Sagrat Cor de Tarragona.
Descripció de les funcions que realitza Paquita: suport a Càritas, al casal obert i al barri 100% dedicada a l’atenció de les famílies més necessitades.
Presentació de la Pilar Bas i dels tècnics de Càritas, Jaume Rovira i Pilar Ubiols, i l’important flux d’informació entre voluntaris i professionals per abordar els casos més complexos.
Explicació pas a pas del treball tècnic: entrevista personal, diagnòstic de necessitats, elaboració de plans de treball i la importància de la paciència en la intervenció social.
Relats de persones sense llar, amb greus problemes de salut o joves sense xarxa, i la manca de places a la Casa del Transeünt i la pensió gestionada per la Fundació Bona Nit.
Debat sobre la necessitat urgent d’un menjador social o repartiment de menjar a domicili, remarcant la vergonya que senten algunes famílies i la importància de sumar esforços entitats, administracions i voluntariat.
L'impacte de la crisi i el paper del voluntariat
Aquesta conversa reuneix voluntàries i tècnics de Càritas per analitzar la crua realitat social a Tarragona, especialment al barri de Camp Clar. Es destaca el paper fonamental dels voluntaris veterans, com la Paquita Engassó, que després de tota una vida en l'ensenyament dedica el seu temps a l'assistència directa a la parròquia.
Noves formes de pobresa
Els tècnics de l'entitat, en Jaume Rovira i la Pilar Ubiols, expliquen que estan detectant casos multiproblemàtics i un canvi significatiu en el perfil de l'usuari:
- Increment de persones autòctones: Les famílies locals superen en nombre les immigrades en el darrer període.
- La pobresa invisible: Persones que sempre havien tingut una vida estable i que, a causa de la crisi o les hipoteques, es troben de cop al carrer.
- Sostre i alimentació: La preocupació pel pagament d'habitatges i la necessitat bàsica de menjar.
Dignitat i situacions limit
El testimoni de la Casa del Transeunt posa de manifest la duresa de viure al carrer. Es narren casos punyents com el d'un home amb els peus llagats que només demanava un got d'aigua, o joves de 18 anys sense cap suport familiar. La pèrdua de la dignitat i l'autoestima s'identifica com la principal barrera per a la recuperació de les persones.
"Molta gent d'aquí intenta que no els vegin entrar a la Casa del Transeunt per vergonya; la vida els ha petat entre les mans."
Projectes de futur: El menjador social
Es planteja la necessitat urgent d'un menjador comunitari a Tarragona. Tot i que existeixen iniciatives com les de la Comunitat de Sant Egidi o Creu Roja, els participants coincideixen que cal una acció coordinada amb les administracions per garantir l'alimentació diària sense que això suposi una estigmatització més gran per a les famílies que encara conserven el seu habitatge.

