Entrevista a Tom Carr sobre l'exposició 'Reverberatio'
El locutor obre parlant de la puntualitat i la mesura del temps, i presenta Tom Carr. Comparteixen una anècdota sobre un rellotge no convencional de 19 hores i 8 dies de recorregut.
Carr reflexiona sobre com el temps depèn de l’estat d’ànim i com això influència la seva obra. Explica la relació entre temps cíclic, espiral i continuïtat en la creació.
Descriu la seva trajectòria acadèmica en Belles Arts, el canvi de la pintura bidimensional a l’escultura i les instal·lacions, i com entén l’espai com un element de la seva expressió artística.
Carr parla de l’ús de formes com cercles, espirals i hèlixs, de la simplicitat formal i la precisió mil·limètrica, i de materials com la fusta, contraplacats i leds amb canvis cromàtics.
Explica el procés de concepció de les obres en espais públics, la selecció d’obres per a “Reverberatio” a Caixa Tarragona, la visita guiada excepcional i lligams personals amb Tarragona.
El temps i l'espai en l'obra de Tom Carr
L'artista tarragoní Tom Carr presenta la seva exposició retrospectiva 'Reverberatio' a la sala de Caixa Tarragona. L'entrevista aprofundeix en la seva singular visió de la creació artística, on el temps no és només una mesura lineal, sinó un element omnipresent que condiciona tant el procés creatiu com la percepció de l'espectador.
Conceptes clau de la seva trajectòria
- Percepció relativa: Carr reflexiona sobre com el temps es dilata o es contrau segons l'estat d'ànim o la concentració en una tasca, un concepte que trasllada a les seves formes escultòriques.
- De la pintura a l'espai: Tot i formar-se en pintura, el seu interès pel volum el va portar a "pintar en l'espai", utilitzant el color en estructures tridimensionals.
- Geometria simbòlica: L'ús de l'hèlice, l'espiral i el cercle simbolitza la continuïtat i el retorn, definint el temps com un procés helicoidal i no merament cíclic.
L'exposició 'Reverberatio'
La mostra recull obres creades entre 1974 i 2009, oferint una visió completa de la seva evolució. Carr destaca la importància de la simplicitat i la precisió:
"Treballar amb simplicitat requereix mirar la mesura al mil·límetre; si es desvia un detall, l'expressió pot desaparèixer."
L'exposició combina materials tradicionals com la fusta amb tecnologies modernes com els leds, explorant conceptes com la fragilitat i la bellesa de l'existència.
Art públic i compromís amb el territori
Carr també comenta el seu enfocament en les intervencions públiques, com la piràmide de blocs de formigó al Port de Tarragona. Per a ell, l'art al carrer ha de ser un estudi sociològic i històric de l'entorn, defugint la vanitat personal i buscant una integració orgànica amb l'espai urbà.

