Teclers d'Honor: 25 anys de passió per Santa Tecla
Presentació de Maria Teresa Aguilar i Anna Maria Vicente, que celebren 25 anys al Ball de Gitanes de Tarragona.
L'Emparo i en Joan Domingo expliquen la seva experiència com a parella al ball i recorden un accident divertit amb un cop de bastó.
Com en Joan va deixar els castells pel Ball de Bastons i el pes de la tradició familiar en l'entitat.
Les convidades parlen de la diversió del ball, la importància dels parlaments i la bona relació entre els membres.
Com s'organitzen les famílies durant els dies 22 i 23 de setembre per compaginar els actes oficials amb la vida quotidiana.
L'emoció de rebre la comunicació de l'Ajuntament i el significat d'aquest reconeixement a la seva trajectòria.
Debat sobre la necessitat de tenir més flexibilitat per ballar lliurement i no estar tan lligats a horaris estrictes.
Un llegat de 25 anys al Seguici Popular
Aquesta conversa ret homenatge als nous Teclers d'Honor de Tarragona: Maria Teresa Aguilar i Anna Maria Vicente, del Ball de Gitanes, i la parella formada per Emparo i Joan Domingo, del Ball de Bastons. Tots quatre celebren un quart de segle de participació ininterrompuda a les festes de Santa Tecla.
Anecdotari i tradició familiar
Durant l'entrevista, els protagonistes comparteixen l'evolució de les seves respectives entitats i curiositats personals que s'han gestat durant aquests anys:
- Relleu generacional: En el cas de l'Emparo, ella representa la tercera generació de la seva família al Ball de Bastons, i ara la seva filla també en forma part.
- Històries de parella: En Joan Domingo, que inicialment era casteller de la Colla Jove, es va passar als bastons per estar amb l'Emparo. Recorden amb humor els accidents típics de l'aprenentatge:
"Si vols matar la dona, no ho facis davant de la gent... ballant li vaig donar un cop al front i li van haver de donar dos punts."
El sentiment de la festa
Les representants del Ball de Gitanes destaquen que la seva dansa és de les més divertides del Seguici gràcies als parlaments satírics que es renoven cada any. Totes dues desmitifiquen la dificultat del ball i conviden a tothom a participar-hi per viure la unitat del grup.
Reivindicacions sobre l'organització
Malgrat la il·lusió pel reconeixement de l'Ajuntament, els teclers aprofiten per fer una crítica constructiva sobre la rigidesa actual de la cercavila:
- Demanen més "màniga ampla" per poder ballar quan el públic ho demana.
- Es queixen que, massa sovint, les pautes horàries impedeixen ballar davant d'amics o familiars que els esperen en punts estratègics.
- Defensen que la festa ha de mantenir la seva espontaneïtat malgrat el creixement del volum de participants.

