Diplomàtics espanyols i el salvament de jueus a l'Holocaust
Introducció de l'entrevistat Ángel Vázquez i explicació dels objectius de la Casa Sefarad en el foment de les relacions entre Espanya i el món jueu.
Explicació de com els diplomàtics van ajudar les comunitats sefardites dels Balcans que encara conservaven la llengua espanyola de l'època de l'expulsió.
Debat sobre si les accions de salvament van ser una política d'estat de Franco o actes de consciència individual i humanitària dels ambaixadors.
Relat de fets concrets com el de Ruiz Santaella a Berlín protegint jueves a casa seva o Rojas Moreno adoptant un nen a Bucarest.
Anàlisi de l'extraordinària tasca de Sanz Briz a Hongria, on va crear una xarxa d'edificis protegits per salvar unes 5.000 persones.
Detall sobre com els visats permetien als jueus fugir de França o els Balcans a través d'Espanya cap a destinacions més segures.
Descripció del material de l'exposició (fotos, documents i documental) i el seu futur recorregut per Estrasburg, els Balcans i els Estats Units.
L'exposició "Visados para la Libertad"
L'exposició, organitzada per la Casa Sefarad i ubicada al moll de costa de Tarragona, ret homenatge als diplomàtics espanyols que, durant la Segona Guerra Mundial, van actuar per salvar la vida de milers de jueus perseguits pel règim nazi. La mostra destaca que aquestes accions van ser, en la seva majoria, actes de consciència personal i solidaritat, més que una política institucional del règim de Franco.
Figures clau i accions de rescat
L'entrevista amb Ángel Vázquez destaca diversos noms propis que van marcar la diferència:
- Ángel Sanz Briz: Conegut com "l'àngel de Budapest", va crear una xarxa d'edificis protegits sota la jurisdicció espanyola a Hongria, salvant unes 5.000 persones.
- José Ruiz Santaella: Va protegir dones jueves a la seva pròpia residència a Berlín sota l'aparença de servei domèstic.
- Rojas Moreno: Ambaixador a Bucarest que va arribar a adoptar un nen jueu i va negociar amb el govern romanès per evitar impostos abusius i confiscacions.
Context Històric i Llegat
Els diplomàtics es van centrar especialment en les comunitats sefardites, que mantenien vincles culturals i lingüístics amb Espanya des del segle XVI.
"Aquests homes van interpretar les normes de manera lliure i van actuar segons el seu deure moral, posant sovint en risc la seva pròpia carrera."
L'exposició inclou:
- Documentació oficial: Passaports, visats i salvoconductes originals.
- Material audiovisual: Testimonis directes de supervivents i els seus descendents que narren com un simple visat de trànsit per Espanya va suposar la diferència entre la vida i la mort.

