Discapacitat i Accessibilitat a la Cultura de Tarragona

Barreres Socials i Participació Activa

El debat se centra en la necessitat de superar les barreres socials abans que les físiques. Ferran Roca, de CAPS, argumenta que les barreres arquitectòniques són només una manifestació de la falta de consciència social. La clau no és dissenyar programes específics per a persones amb discapacitat, sinó assegurar que aquestes puguin ser presents i participar activament en qualsevol acte de la ciutat de manera natural.

Crítica al concepte d'Integració

Els interlocutors qüestionen l'ús de la paraula integració per diverses raons:

• Visió errònia: Les persones amb discapacitat ja formen part de la societat des del principi; no se les ha d'integrar com si fossin externes.
• Distanciament: El terme pot crear una distància artificial entre col·lectius.
• Alternativa: Es proposa el concepte de normalització.

"Ens sona una mica a visió errònia... no pensem que ens tinguem d'integrar en una societat d'on ja formem part."

La realitat del Parkinson i altres malalties

Tomàs Amorós destaca la vulnerabilitat que pateixen pacients de Pàrkinson quan tenen un brot (estat off) en espais públics. S'exposen a situacions dramàtiques on la ciutadania, per falta d'informació, els confon amb persones borratxes o drogades, arribant a extrems com amenaces de detenció per part de les autoritats.

Tarragona 2016 i el paper de la cultura

Davant el projecte de Tarragona com a Capital de la Cultura Europea, el col·lectiu es mostra molt proactiu. Es defensa que:

• La cultura és una forma de viure: No es limita a anar al teatre; és com una societat té cura de tots els seus membres.
• Exemples d'èxit: S'esmenten les obres de teatre de La Muntanyeta al Metropol o la iniciativa Festa per a Tothom.
• Sensibilització escolar: És fonamental educar les noves generacions perquè la convivència sigui instintiva i no forçada.