L'atac isquèmic transitori: prevenció i tractament
Dades de 2008 i de l’hospital local: el 78 % dels AVC són isquèmics. Impacte en gent gran i cost socioeconòmic elevat.
Explicació del terme «isquèmic». Predomini en majors de 60 anys però aparició en pacients joves amb causes específiques.
Hipertensió, diabetis, colesterol alt, tabaquisme, inactivitat, homocistinèmia vs edat, sexe i raça.
Manifestacions neurològiques de durada menor de 24 h sense lesions a la ressonància magnètica.
Percentatges de risc de stroke posterior: 5–12 % al mes, 3–7 % a l’any. Actuació urgent com a element clau.
25 anys d’experiència: atenció sistematitzada, ajustada a recursos tecnològics actuals.
Descartar crisis convulsiva, migranya, hematoma subdural o tumor abans de centrar-se en les caròtides.
Ecodòppler, escàner, anàlisi de sang i arteriografia per decidir cirurgia o stent.
Col·laboració amb Joan XXIII i implantació del pla a Catalunya des del 2000.
Molts pacients no precedeixen el stroke amb un AIT, però quan apareix és senyal d’alerta.
Administració d’antiagregants plaquetaris (aspirina, clopidogrel, dipiridamol) i estatines per estabilitzar plaques.
Cirurgia de la caròtida o col·locació d’estent segons grau d’estenosi, edat i condicions específiques (radioteràpia, tolerància anestèsica, sexe).
Revisions periòdiques amb ecodòppler cada 6–12 mesos. Risc de reestenosi del 1–2 %.
Fibril·lació auricular i altres arítmies: anticoagulants com a prevenció d’embòlies cardioquímiques.
Paràlisis, afàsia, impacte emocional i econòmic. Importància de la rehabilitació motora, del llenguatge i suport psicopedagògic.
Dieta equilibrada (mediterrània), exercici moderat diari i autocontrol de la hipertensió, obesitat, diabetis, colesterol i tabaquisme.
El metge ofereix orientació, però és el pacient qui ha d’adoptar i mantenir els canvis d’hàbits.
Consells de sentit comú per a l’oci: moderació en crispetes i refrescos, organitzar activitats sanes en familiars i socialització.
Crida al retorn per mantenir el debat i continuar conscient de la importància de la prevenció.
Introducció als accidents vasculars cerebrals
En aquesta sessió es discuteix la incidència i gravetat dels atacs cerebrals, especialment els de tipus isquèmic (causats per l'obstrucció d'un vas), que representen aproximadament el 78% dels casos diagnosticats. Es destaca que és una malaltia altament incapacitant, especialment en la gent gran, tot i que els canvis en l'estil de vida estan provocant una aparició més precoç en persones joves.
L'Atac Isquèmic Transitori (AIT)
L'eix central de la conversa és l'Atac Isquèmic Transitori (AIT), definit com un fenomen neurològic temporal que s'autolimita en menys de 24 hores i no deixa lesions visibles en proves de neuroimatge com la ressonància magnètica.
Símptomes d'alerta
- Pèrdua sobtada de la parla.
- Visió doble o pèrdua de visió d'un ull.
- Pèrdua de força en una extremitat del cos.
"L'atac isquèmic transitori és un avís; si no es tracta adequadament, el risc de patir un infart cerebral permanent en les hores o mesos següents és molt elevat."
Diagnòstic i Tractament Avançat
El doctor Guillomet explica el protocol utilitzat a l'Hospital de Santa Tecla, pioner des de fa 25 anys:
- Diagnòstic: Ús d'ecodopler i arteriografies per detectar l'estat de les caròtides.
- Intervenció: En cas d'obstrucció greu (més del 70%), s'opta per la cirurgia o la col·locació d'un estent (una peça que manté l'artèria oberta).
- Medicació: Ús d'antiregants plaquetaris i estatines per evitar la progressió de la placa d'ateroma.
Factors de Risc i Responsabilitat del Pacient
Es posa un èmfasi especial en la prevenció mitjançant el control de factors controlables:
- Hàbits nocius: El tabaquisme s'identifica com un dels riscos principals.
- Estil de vida: Es recomana la dieta mediterrània, evitar l'obesitat i realitzar una hora d'exercici diari (com caminar).
- Factors mèdics: Control rigorós de la hipertensió, la diabetis i el colesterol.
Finalment, es fa una crida a la corresponsabilitat, ja que sovint els pacients busquen una "pastilla miracle" sense voler fer l'esforç personal necessari per canviar els seus hàbits de vida.

