Programes d'Atenció Domiciliària i el paper d'infermeria
Història del metge a domicili i el procés de reforma de l’atenció primària fins a la construcció dels centres de salut.
Identificació dinàmica de persones de risc a domicili i implementació del programa preventiu d’atenció domiciliària ADDOM.
Importància del protagonisme d’infermeria en l’èxit del sistema d’atenció domiciliària i noves responsabilitats.
Definició dels objectius de continuïtat assistencial, equitat i satisfacció, i criteris d’inclusió de pacients al programa.
Primera valoració domiciliària amb metge, infermera i possible treballador social, i disseny de les rutes de visita.
Formació i acompanyament al cuidador informal per garantir cures segures i prevenir la sobrecàrrega.
Avaluació de les activitats bàsiques de la vida diària, estat cognitiu, risc de caigudes i úlceres de pressió.
Consells i intervencions sobre vacunacions, estat nutricional, hàbits tòxics i la prevenció de complicacions.
Programa de descans per al cuidador informal amb estades temporals en residència reconegudes per la Generalitat.
Funció de l’equip itinerant per ordenar serveis complementaris (fisioteràpia, hospitalització domiciliària) segons el mapeig.
Apreciació de la tasca silenciosa dels professionals d’atenció domiciliària i agraïment final.
Transformació de l'Atenció Primària
El sistema sanitari ha viscut una evolució significativa des de l'època en què el metge visitava el domicili per malalties puntuals fins a l'actualitat. La reforma de l'atenció primària ha permès crear estructures més sòlides i proactives, on els centres de salut actuen com a eixos centrals del territori.
El Programa ADDOM
Un dels pilars fonamentals és el programa ADDOM (Atenció Domiciliària), el qual es basa en:
- Mapeig poblacional: Identificació i seguiment de persones amb limitacions que els impedeixen desplaçar-se.
- Treball proactiu: L'equip no espera la trucada d'urgència, sinó que realitza un seguiment periòdic segons la gravetat del pacient.
- Continuïtat assistencial: Garantir que el pacient rebi cures constants en el seu entorn natural.
"L'ideal és poder, si es donen les circumstàncies, atendre a casa; el recurs residencial ha de ser l'última opció."
El Paper d'Infermeria i el cuidador
L'èxit d'aquests programes recau de manera determinant en el col·lectiu d'infermeria, que assumeix la major part de la gestió i l'execució directa de les cures al domicili.
Valoració Integral del Pacient
Quan s'inclou un pacient al programa, es realitzen diverses valoracions mitjançant escales tècniques:
- Funcional i mental: Per mesurar el grau de dependència i les capacitats cognitives.
- Risc de caigudes i nàfres: Prevenció activa de lesions per pressió en persones immobilitzades.
- Seguretat farmacològica: Revisió de les farmacioles domèstiques i caducitat de medicaments.
Cuidar el cuidador
Un concepte clau discutit és la prevenció de la sobrecàrrega del cuidador. S'ofereixen recursos com el descans familiar, que permet l'ingrés temporal del pacient en una residència perquè el cuidador pugui recuperar-se. S'ha destacat que el perfil del cuidador ha canviat: d'una figura femenina que no treballava fora de casa a familiars amb càrregues laborals i personals actuals.
Connectivitat amb altres recursos
L'atenció domiciliària no és aïllada, sinó que activa altres serveis segons la necessitat:
- Fisioteràpia a domicili.
- PADES: Equips especialitzats en cures pal·liatives.
- Treball social: Per gestionar ajudes de neteja, compra o alimentació.

