Gastronomia d'hivern i tradicions de Carnaval
Presentació del programa, conversa sobre el fred, el menjar d’hivern i el context del Carnaval.
Recull de refranys sobre menjar abundant, salut i tradicions populars de l’hivern.
Debat sobre el moviment Slow Food i els bars emblemàtics de Tarragona on menjaven els soldats.
Història dels calçots (segle XIX), expansió, IGP i formes de consum, incloent l’arrebossat.
Orígens del xató (Vilanova, Sitges), llegendes, cerimònies de punxar la bota i rutes de xatonades.
Origen de la sopa boba als convents, la cultura de repartir calderades i la calderada de Sant Antoni.
Altres plats d’hivern: arròs de Carnaval al Berguedà, escudella dels pobres i ranxo a Lleida.
Presentació del niu de Palafrugell, un guisat complex amb tripa de bacallà creat per colles de sorers.
Refrany final sobre menjar, parlat i matinar, i comiat de Jordi Bertran i Nora.
Tradició Culinària i l'Hivern
En un context marcat pel fred hivernal, l'episodi explora com la dieta actual ha divergit de les necessitats energètiques reals de l'antiguitat, quan la duresa del treball de pagès justificava àpats més calòrics. Es repassen diversos refranys populars que vinculen la salut amb l'alimentació, destacant-ne un de curiós sobre Tarragona:
"Tenir més fam que un soldat de Tarragona"
Aquesta expressió ens remunta a l'època en què la ciutat era una plaça forta militar amb una tropa sovint mal alimentada, i serveix de pont per parlar de bars històrics com el Chaplin o el Boada, pioners de l'esperit Slow Food abans que el terme s'encunyes oficialment.
Plats Estel·lars de la Temporada
L'episodi se centra en els productes que marquen l'agenda gastronòmica entre el gener i el Carnaval:
Els Calçots
- El seu origen es remunta a finals del segle XIX a Valls a mans d'un pagès anònim.
- Es destaca la modalitat de calçots arrebussats, una alternativa a la graella tradicional que ha guanyat popularitat fins i tot al País Basc.
- Es menciona la importància de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
El Xató
S'exposen dues teories sobre l'origen de la paraula:
- 1 Vilanovina: lligada a l'acció d'"aixetonar" o punxar la bota de vi nou.
- 2 Sitgetana: una anècdota romàntica atribuïda a Santiago Rusiñol, qui hauria comparat una amanida monumental amb un château (castell) francès.
Cuina Comunitària i Plat de Recerca
Es profunditza en les sopes i olles comunitàries (conegudes com a sopa boba en contexts de beneficència), mencionant festes com la calderada de la Seu d'Urgell o el xarró de Tarragona.
Finalment, es destaca el Niu de Palafrugell, un plat de caca i bacallà summament complex que requereix unes cinc hores de cocció i que era tradicionalment consumit per les colles de sorers els dilluns.

