Crítica de Cinema: Goyas, Estrenes i Videojocs
Breus intercanvis humorístics que introdueixen el to distès del programa amb la referència al David fantasma i al ‘gaslighting’ radiofònic.
Debat sobre les novetats a les sales tarragonines i crítica a la gala de Goya per imitar els Òscars sense identitat pròpia.
Reflexió sobre la culpabilització dels espectadors, el paper de les descàrregues il·legals i la manca de suport al cinema espanyol.
Reivindicació de títols com _Tres Días_ i _Cronocrímenes_ que no han rebut el reconeixement ni suport mediàtic esperat.
Anàlisi de la pel·lícula de Fincher, comentaris sobre el doblatge, la veu de Brad Pitt i el to reflexiu no feixuc.
Discussió sobre el film que recrea les entrevistes d’en David Frost amb Nixon, el recurs de fragments documentals i el ritme narratiu.
Felicitat als cinemes Òscars de les Gavarres per programar cada dia un curt guanyador del Festival Curb Fictions abans de cadascuna de les estrenes.
Relat d’anècdotes i queixes per espectadors que parlen, mengin crispetes, utilitzen el mòbil o entren tard i molesten la resta del públic.
Presentació satírica d’un joc per Wii on es balla fent de ‘Chir Líder’ i es combaten zombies amb pompons com a perifèrics.
Anàlisi de la línia New Play Control: adaptacions de jocs de GameCube (com _Pikmin_) al control de moviment de la Wii, debat entre usabilitat i estratègia comercial.
Proposta de dedicar el proper programa a pel·lícules ambientades en carnaval, amb exemples com _El Cuervo_ i anàlisi de tradicions cinematogràfiques.
Anàlisi del Cinema Actual i l'Estat dels Premis Goya
En aquesta edició del programa, els col·laboradors analitzen de forma crítica l'actualitat cinematogràfica, començant per la recent gala dels Premis Goya. Es debat sobre la falta d'identitat pròpia del certamen i la seva tendència a imitar l'estètica de Hollywood sense aconseguir el mateix resultat.
Crítica als Premis Goya
- S'argumenta que la gala ha esdevingut avorrida i previsible, centrant-se excessivament en la desfilada de modes i el glamour superficial.
- Es critica la manca de suport a gèneres com la ciència-ficció, citant el cas de la pel·lícula Tres Días, que tot i la seva qualitat internacional, només va rebre una nominació tècnica.
- Es posa de manifest el problema del cinema espanyol per connectar amb el seu públic i la tendència a culpabilitzar l'espectador a través del tema de les descàrregues.
Les Estrenes de la Setmana
Els tertulians fan un repàs exhaustiu de les cartelleres actuals amb opinions dividides sobre els títols principals:
- El curioso caso de Benjamin Button: Recomanada de manera entusiasta. Es destaca la seva bellesa visual, el sentit de l'humor fi i la reflexió vital que proposa. S'esmenta el gran treball de doblatge digital per rejovenir o envellir la veu de Brad Pitt.
- Frost/Nixon: Malgrat el seu to de thriller polític molt d'estil americà, es lloa el seu muntatge quasi documental i el ritme que manté l'interès.
- Valkyria: Una sorpresa positiva per als crítics, destacant un Tom Cruise contingut i un repartiment secundari brillant que aconsegueix generar tensió tot i conèixer el final històric.
- Dieta mediterránea: Criticada per ser massa previsible i estar encallada en els arquetips de la comèdia espanyola de sempre.
El Món dels Videojocs i Propostes Digitals
La secció final es dedica a les novetats tecnològiques i l'oci interactiu:
- Es comenta amb ironia l'existència de jocs com Wii Cheer, que inclou perifèrics com pompoms per simular ser una animadora.
- Es debat l'estratègia de Nintendo amb la sèrie New Play Control, que recupera clàssics de GameCube (com Pikmin) per a la Wii, una maniobra vista per alguns com una forma fàcil de guanyar diners i per d'altres com una oportunitat per als nous jugadors.
"La signatura pendent més important del cinema espanyol és congraciar-se amb el seu públic i no convertir-lo en culpable."

