Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2009
Subscriu-te
Crisi econòmica i salut: efectes positius i negatius
El presentador dona la benvinguda a l’epidemiòloga Cinta Daufí, es destaca la seva tasca de separar informació fiable de les «tonteries» en salut i es recorda la seva influència en mitjans sobre figures com Teresa Forcada.
Discussió de l’editorial de Gaceta Sanitària: l’efecte de les crisis econòmiques en la salut depèn de l’estat del benestar i del capital social (xarxes comunitàries).
Les crisis afecten la salut a través de la disminució de renda, l’augment de l’atur i els fenòmens migratoris.
Comparació entre països amb sistemes de protecció social fort i aquells on l’absència d’un estat del benestar es compensa amb xarxes familiars i de comunitat actives.
Impacte de la crisi del desmembrament de la URSS (augment de mortalitat a Rússia vs amortiment a Hongria) i el xoc del petroli als anys 70 a Finlàndia (model de benestar desenvolupat).
Empitjorament de la dieta, augment d’obesitat infantil, estrès, ansietat, depressió i impactes irreversibles en nens (hàbits adquirits).
Disminució de l’estrès laboral, més temps per dormir i fer exercici, menys accidents laborals i de trànsit, reducció de la contaminació i retorn a dietes més mediterrànies.
Revisió de sèries històriques (Estats Units des del 1929): com recessions i expansió econòmica correlacionen amb indicadors de salut global.
Invertir en polítiques socials i formació en temps de crisi, amb especial atenció a nens, gent gran i col·lectius amb menys recursos.
Crida a l’autocura i a la presa de decisions pròpies combinada amb la necessitat de polítiques públiques efectives.
Agraïments a Cinta Daufí, record de la freqüència mensual i anunci del nou horari del programa.
L'impacte de les crisis econòmiques en la salut
En aquesta conversa amb l'epidemiòloga Cinta Daufí, s'analitza com les crisis econòmiques no només afecten les nostres butxaques, sinó sobretot la nostra salut física, emocional i social. Basant-se en estudis publicats a la Gaceta Sanitària, s'explora la paradoxa de com, en certs contextos, una recessió pot millorar indicadors de salut global.
Factors determinants i l'Estat del Benestar
L'efecte d'una crisi sobre la població depèn fonamentalment de dos coixins:
- L'Estat del Benestar: El nivell de prestacions socials i inversió pública en salut.
- El Capital Social: La riquesa de les xarxes de solidaritat familiar i comunitària, que a l'Estat espanyol ha estat clau per compensar les mancances institucionals.
"Pobresa és igual a menys salut. Això està claríssim. A mesura que disminuïm el nivell socioeconòmic, la salut empitjora."
Els efectes negatius: més enllà dels diners
L'empobriment i l'atur generen riscos directes:
- Empitjorament de la dieta: Hi ha una correlació directa entre la baixa renta i l'augment de l'obesitat infantil.
- Salut mental: Augment de l'estrès, l'ansietat i la depressió.
- Efectes irreversibles en infants: Les males condicions de vida durant la infantesa marquen la salut per a tota la vida.
La paradoxa dels efectes positius
Contraintuïtivament, les èpoques d'expansió econòmica sovint empitjoren la salut per l'estil de vida hiperconsumista. En canvi, el refredament de l'economia pot comportar:
- Reducció de riscos: Menys accidents laborals, menys trànsit i menys contaminació industrial.
- Autocura: Disponibilitat de més temps per dormir, fer exercici o formar-se.
- Hàbits austers: Retorn a dietes més tradicionals (com la dieta mediterrània) i reducció del consum d'alcohol i tabac.
Recomanacions i visió de futur
L'epidemiologia suggereix que els governs han d'aprofitar les crisis per invertir en formació i polítiques socials, protegint especialment els col·lectius més fràgils com els nens i els avis. Individualment, es proposa una actitud proactiva: aprofitar el temps per al capital educatiu i enfortir els vincles comunitaris.