Actualitat de cinema: Entre 'Despedidas' i terror clàssic
Comentaris sobre la propera edició de Sitges, especial atenció al gènere zombie i la tradició de disfresses.
Obren les pòliques de les nominacions als Òscars i denuncien que el guanyador **Despedidas** no arribi als cinemes de Tarragona.
Narració de la trama de **Despedidas**, la banda sonora, la seva emotivitat i el missatge sobre el ritual de acomiadament.
Comparen l’última casa a la izquierda amb els clàssics de Wes Craven, els extrems de violència i la influència de **Rec** en el terror actual.
Anàlisi de **Pagafantas** com a retrat social de l’adolescència prolongada, el patetisme entranyable i l’humor amarg.
Reflexions sobre la trilogia d’**Ice Age**, l’equilibri entre espectacle 3D i interpretació de personatges.
Valoracions de la primera pel·lícula d’una directora catalana, la seva maduresa narrativa i l’acollida del públic.
Breus novetats en videojocs d’estiu i la recomanació del còmic **Sandman**, amb connexions a l’univers de Batman.
Anàlisi del panorama cinematogràfic actual
En aquesta edició, els col·laboradors David Serra i Juanjo Ferrer repassen les estrenes i tendències més destacades de la cartellera, posant èmfasi en la qualitat de les produccions petites davant els grans blockbusters.
La joia dels Òscars: 'Despedidas'
- La pel·lícula japonesa Despedidas (Okuribito) és l'eix central de la conversa.
- Narra la història d'un violoncel·lista que, en quedar-se a l'atur, comença a treballar en una funerària realitzant rituals de preparació de cadàvers.
- Es destaca la seva banda sonora basada en el violoncel i la delicadesa amb què tracta el tema de la mort i el

