Els primers pobladors d'Europa i el cas de la Gran Dolina
Presentació de les troballes a la Gran Dolina que van canviar la concepció del poblament europeu, amb més de 100 restes d'homínids d'un milió d'anys.
Discussió sobre com les dades d'Atapuerca i Dmanisi van refutar la hipòtesi que Europa no estava poblada abans de fa 600.000 anys.
Definició de l'espècie Homo antecessor, el seu origen africà i les campanyes d'excavació per reconstruir-ne la fesomia i comportament.
Debat sobre la possibilitat que els homínids creuessin l'estret de Gibraltar mitjançant 'navegació involuntària' o balses naturals.
Anàlisi dels jaciments d'Orce i la seva comparació amb els models de jaciment de Sud-àfrica i l'Àfrica Oriental.
Explicació de les proves de canibalisme a Atapuerca, interpretat com una competència entre grups i una pràctica cultural transmesa entre generacions.
El jaciment de la Gran Dolina i la caiguda de la 'Short Chronology'
El descobriment a la Gran Dolina (Atapuerca) va marcar un punt d'inflexió en la paleontologia europea. Durant els anys 80 i 90, predominava la hipòtesi de la short chronology, que defensava que el peu humà no havia arribat a Europa fins fa uns 600.000 anys. No obstant això, les troballes de 1992 van desmuntar aquesta teoria:
- Es van localitzar més de 100 restes d'homínids en una àrea reduïda de només 6 m².
- La datació d'aquestes restes se situa prop del milió d'anys d'antiguitat.
- L'evidència suggereix una població consolidada i no pas esporàdica, confirmant la hipòtesi de l'Europa madura.
Homo antecessor: l'explorador africà
L'espècie identificada, l'Homo antecessor, rep el seu nom pel seu caràcter pioner (del llatí antecessor, explorador). Es planteja que aquests grups provenien d'Àfrica i podrien haver entrat a la península Ibèrica seguint diverses rutes:
"Gibraltar són només 14 quilòmetres... la pregunta és per què no un contacte directe Àfrica-Península a través de l'estret."
Els investigadors discuteixen la possibilitat d'una navegació involuntària (mitjançant balses naturals o arbres arrossegats per turmentes), similar al que va ocórrer a l'illa de Flores (Indonèsia), com a alternativa a la llarga ruta terrestre pel Caucas.
Canibalisme cultural i estratègia de supervivència
Una de les revelacions més impactants de la Gran Dolina és la prova consistent de canibalisme. Aquesta pràctica no s'interpreta com un ritual religiós, sinó com un comportament gastronòmic i cultural:
- Evidències físiques: Les restes presenten marques de tall i cops fets amb eines lítiques, una activitat exclusivament humana.
- Hipòtesi competitiva: Es creu que era un canibalisme defensiu. En moments de gran càrrega demogràfica i millora climàtica, els grups eliminaven i consumien els competidors d'altres grups per controlar el territori.
Paral·lelismes geològics: Atapuerca i Guadix-Baza
Finalment, es destaca que la península Ibèrica presenta dos models de jaciment que recorden l'estructura africana:
- 1 Atapuerca (Burgos): Sistema de coves i carst, anàleg als jaciments de Sud-àfrica.
- 2 Guadix-Baza (Granada): Jaciments a l'aire lliure en zones lacustres, similars als d'Etiòpia (Olduvai).
Aquesta dualitat permet comparar com els mateixos actors humans s'adaptaven a hàbitats totalment diferents.

