Mites del Gruyère i l'art de la fondue
Benvinguda i introducció al tema del capítol: formatges de Suïssa i França.
Explicació de l’error popular que atribueix forats al Gruyère i diferència entre Emmental amb forats i Gruyère sense forats.
Detall del procés de producció: coagulació, tall de la pasta, cocció, premsat, maduració i manteniment a l’interior del celler.
Passos per fer la fondue tradicional amb Gruyère i Emmental, ingredients addicionals (kirsch, vi, all) i suggeriments de combinacions amb altres formatges i bolets.
El mite dels forats al formatge Gruyère
En aquesta conversa amb Francesc Lledó, es desmunta una de les creences populars més esteses del món gastronòmic: el formatge Gruyère no té forats. Segons explica Lledó, la confusió neix d'una campanya publicitària dels anys 60 i 70 que va englobar sota el mateix nom dos formatges suïssos molt semblants en elaboració però diferents en textura:
- Emmental: És el formatge que realment té els forats característics. Té una pasta més cremosa i mantecosa.
- Gruyère: És un formatge de pasta tancada i llisa, sense forats, més sec i aromàtic.
Ambdós són de pasta cuita (s'escalfen fins a uns 55 graus), el que els dóna una gran elasticitat, ideal perquè es fonguin correctament.
El procés d'elaboració i maduració
El Gruyère és un formatge de peces grans (uns 30-40 kg) que requereix un manteniment constant. Lledó destaca la mecanització actual en fàbriques suïsses on:
- Es tallen en grans de la mida d'un gra d'arròs.
- Maduren entre 5 i 12 mesos.
- S'han de girar i raspallar amb aigua i sal diàriament per formar la seva escorça característica, una tasca realitzada sovint per sistemes robòtics en passadissos que semblen "biblioteques de formatge".
L'art de la Fondue: Receptes i variants
La proposta culinària principal és la fondue, el plat més emblemàtic per aprofitar aquests formatges. Les claus per a una bona fondue són:
- 1 La barreja clàssica: Combinar Gruyère (per gust) i Emmental (per cremositat).
- 2 Líquids i aromes: Un raig de kirsch (destil·lat de cirera) i un vi blanc àcid per contrarestar el greix, a més d'un toc d'all.
- 3 Variants nacionals: Lledó suggereix alternatives com la barreja de Tetilla gallega i Cabrales, o l'ús del formatge Urgèlia (del Cadí) com a base.
- 4 Acompanyaments innovadors: Més enllà del pa, es proposa sucar-hi pasta grossa (com raviolis o macarrons) o afegir un sofregit de bolets i calçots a la mescla de formatges.
"El Gruyère no té forats. El formatge que té forats és l'Emmental. Hem viscut en una gran equivocació provocada per la tradició popular."

