La universalitat dels contes i la seva evolució al cinema
Salutacions, comentaris logístics sobre trucades i hotel, i introducció de José Manuel Pedrosa al programa.
Trajectòria acadèmica: professor de teoria de la literatura, especialitzacions, publicacions, tasca com a professor visitant i treball de camp a Nicaragua recollint relats.
Discussió sobre la vitalitat del conte en l’era del zàping, editorials especialitzades, públic fidel, festivals i professionals del contacontes amb impacte social i educatiu.
Presentació del cicle de cinema al CaixaForum i visionat d’una mostra de la pel·lícula japonesa “La princesa i jo” com a enllaç entre conte i cinema.
Comentaris sobre el fantasma alegre i les diverses respostes culturals, mostrant com el relat es vesteix amb la llengua i l’escenari locals.
Debat sobre l’impacte de Disney en els contes tradicionals: acusacions de desdramatització i edulcoració versus mèrits estètics, amb exemples com Bambi i Blancaneus.
Repàs de directors i títols programats (Pasolini, Tim Burton, Guillermo del Toro, etc.) per il·lustrar diferents vertents de la narració popular al cinema.
Definicions i distincions entre conte (temps i espai indeterminats), llegenda (marc local i històric) i mite (orígens i vinculació geogràfica).
Reflexió sobre la idea borgiana que tots els relats són variants d’un sol gran relat, la mimesi i la influència de la tradició en tota creació narrativa.
Comentaris sobre horaris i pròximes activitats del cicle (taules rodones, conferències, espectacles a l’aire lliure) i agraïments finals.
L'essència dels contes: una tradició universal
L'expert José Manuel Pedrosa, professor de la Universitat d'Alcalá, ens explica com les arrels dels contes són pràcticament idèntiques a tot el món. Tot i que es disfressen amb la llengua o l'escenari local de cada país, l'estructura interna i els conflictes són constants universals.
Diferències entre gèneres narratius
És fonamental distingir entre les diverses formes de la tradició oral:
- El conte: Situat en un temps i espai totalment imaginaris (hi havia una vegada).
- La llegenda: Relat vinculat a un espai local real i a un temps considerat històric per la comunitat.
- El mite: Centrat en l'origen de les coses i connectat a la geografia pròpia d'un poble.
El renaixement del conte en la modernitat
Contràriament al que es podria pensar, el conte està en ple ascens. En l'era del zapping i les presses, la brevetat del gènere té més vigor que mai. S'ha professionalitzat la figura del contacontes per a adults, un fenomen que es consolida amb festivals i maratons arreu del món.
El cinema com a nou suport de la tradició
El diàleg se centra en com el cinema ha adaptat aquests relats, especialment dins el cicle organitzat a CaixaForum:
- Cinema japonès: S'analitza la pel·lícula Els contes de la lluna pàl·lida d'agost, una joia que concatena petites històries tradicionals.
- La influència de Disney: Es debat si la factoria ha edulcorat o desdramatitzat els contes, tot eliminant-ne la funció pedagògica original.
- Directors contemporanis: Es destaca la feina de cineastes com Tim Burton, Guillermo del Toro o Pasolini, que utilitzen el conte o el mite per impregnar la cultura visual moderna.
"Tota la literatura consisteix a dir sempre el mateix sense que es noti; el bon escriptor ens presenta un discurs que ens sembla nou, encara que el nostre inconscient el relacioni amb coses que ja coneixem."

