Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2009
Subscriu-te
L'Home de Geòrgia i la Sortida d'Àfrica
Presentació de l’entrevistador i Jordi Agustí; pregunta sobre l’‘home de Georgia’ com un dels primers pioners fora d’Àfrica.
Context geogràfic de la república de Geòrgia, importància del llaciment i primeres excavacions en la ciutadella medieval.
Descobriment de restes de rinoceront del Plistocè, la identificació de l’estefarrinocetlus i aparició d’eines Modus 1.
Publicació de la primera mandíbula de Dmanissi, debat sobre la seva edat (>1 Ma) i posició taxonòmica (Heidelbergensis vs. variants arcaïques).
Com Dmanissi refuta el model tradicional ‘2 Ma a Àfrica, 1 Ma a Europa’ i desafia l’explicació basada només en bifassos.
Troballa d’un crani ben conservat el 2001, evidència d’homínids arcaics amb capacitats cranials entre 600–700 cc i coexistència d’espècies.
Discussió de l’expansió homínida en funció de canvis ecològics, aridesa africana i zones de bosc al sud del Càucas com a refugi.
Revisió de polèmiques antigues i actuals sobre espècies diferents vs. dimorfisme sexual en fòssils homínids.
Reflexió sobre models científics, mostra fòssil escassa i la importància de maduixes excepcionals com Dmanissi.
Perspectives des del segle XIX fins avui: debat d’orígens a Àsia vs. Àfrica, concepte continental i barreres culturals.
Com els fòssils ben conservats de Dmanissi obren una finestra anatòmica per als primers representants del nostre gènere.
Resultats isotòpics que situen la presència humana a Euràsia fa 1,8–2 Ma i paral·lelismes amb datacions d’Indonèsia.
El Jaciment de Damanissi i la Revolució de la Paleontologia
L'episodi explora la importància històrica de les troballes al jaciment de Damanissi (Geòrgia), que a principis dels anys 90 va trasbalsar els paradigmes establerts sobre el poblament d'Europa. El que inicialment s'excavava com una ciutadella medieval va revelar, de manera inesperada, restes de fauna del plistocè inferior i, posteriorment, restes humanes d'una antiguitat excepcional.
Trencant Paradigmes Científics
Abans de Damanissi, la comunitat científica mantenia que els homínids no havien sortit d'Àfrica fins que no van desenvolupar tecnologies avançades com el Modus 2 (bifassos):
- La troballa de mandíbules i cranis datats en 1,8 milions d'anys va demostrar que la dispersió humana va ser molt més primerenca del que es pensava.
- S'ha comprovat que els primers emigrants utilitzaven el Modus 1, una tecnologia molt més rudimentària.
- Les restes mostren individus amb capacitats cranianes petites (entre 600 i 700 cc), trencant la idea que només l'Homo ergaster (més evolucionat) havia colonitzat Euràsia.
Hipòtesis sobre l'Expansió i Adaptació
Els experts discuteixen les causes de la sortida d'Àfrica, plantejant un escenari ecotecnològic. El sud del Càucas podria haver actuat com un refugi ecològic de vegetació subtropical davant l'expansió dels deserts africans.
"La realitat s'encarrega de demostrar-nos que és molt més rica i insospitada del que pensem."
Debats Recurrents: Àsia vs. Àfrica
Es planteja la possibilitat d'un doble origen del gènere Homo o de nuclis evolutius simultanis. Aquesta visió suggereix que Euràsia i Àfrica podrien haver funcionat com una unitat geogràfica sense les barreres culturals que hi imposem avui dia. El concepte d'espècie paleontològica s'utilitza com un model per aproximar-nos a una realitat biològica complexa que encara genera molts interrogants.