L'evolució personal d'Eudald Carbonell i Jordi Agustí
Presentació del darrer episodi de la sèrie sobre evolució i repàs dels temes que es tractaran: evolució personal, vocació i recerca científica.
Anècdotes de la infantesa: cromos de dinosaures, descobriment del jaciment de Can Llubateres i les primeres sortides de camp buscant fòssils amb familiars i amics.
Elecció entre Biologia, Geologia i Història; el consell de Miquel Cursafón de triar Biologia i la importància de la formació biològica complementada amb aprenentatge de camp.
Politització durant l’adolescència a Vic entorn de la defensa del català, vaga escolar i primera militància social, amb la influència de Marx i Engels en la visió crítica i evolucionista de la societat.
Lectures clau de Miquel Cursafón, Berson, Rivet i altres autors marxistes i estructuralistes que van modelar el vessant filosòfic i metodològic dels convidats.
Debat sobre la fusió de fe catòlica i evolucionisme en Teilhard de Chardin, el concepte de teleonomia, punt omega i crítica a les simplificacions del pensament actual.
Narrativa de les excavacions a Múrcia, Taporca i Sabadell, la col·laboració entre arqueòlegs i paleontòlegs i la primera publicació conjunta de resultats.
Idea de crear un curs holístic que integri genètica, geologia, arqueologia, paleontologia i botànica per ensenyar l’evolució com a estructura disciplinar.
Records del moment d’exhumació i visualització d’un crani humà, l’estat hipnòtic i quasi religiós que provoca el contacte directe amb restes prehistòriques.
Reflexions sobre el paper de la casualitat, la intuïció i el coneixement en l’èxit de les troballes paleontològiques i arqueològiques.
Discussions sobre quin moment evolutiu o històric ens agradaria presenciar: bipedisme inicial a Àfrica, França il·lustrada, Grècia de Pèricles.
Reflexions sobre la continuïtat de la recerca, la no jubilació com a científics i la gestió de responsabilitats institucionals per tornar a les aules.
Oscil·lació entre la percepció de l’ésser humà com una espècie més dins la història de la vida i com un ésser excepcional i singular.
Conclusions finals, agraïments a la ràdio de la ciutat i als oients, i invitació a futures edicions del programa.
Trajectòries de dos referents de la paleontologia
En aquest episodi final de la sèrie sobre l'evolució, els científics Eudald Carbonell i Jordi Agustí comparteixen els seus orígens, les seves influències intel·lectuals i les experiències més emocionants de la seva carrera professional al camp.
Formació i Despertar Vocacional
La passió per la paleontologia i l'arqueologia va manifestar-se en tots dos des de la infantesa:
- Jordi Agustí va començar el seu interès als 7 anys a través dels cromos de dinosaures i va conèixer el mestre Miquel Crusafont amb només 15 anys.
- Eudald Carbonell es va iniciar al poble dels seus avis i va començar a excavar material sobrant d'antigues intervencions de l'Institut d'Estudis Catalans al Pirineu amb 10-12 anys.
Influències Intel·lectuals i Polítiques
El diàleg aprofundeix en com el context social dels anys 70 va marcar el seu pensament:
- El pes del Marxisme: Carbonell explica com la lectura de Marx i Engels li va servir per relligar la ciència amb el compromís social i la solidaritat.
- Teilhard de Chardin: Ambdós coincideixen en la importància d'aquest autor jesuïta i paleontòleg. Malgrat la seva mística, destaquen la seva visió de la humanitat cap a un estadi superior (el punt omega).
- La generació post-68: Es defineixen com la generació del Judici de Burgos, marcada per la lluita per la llengua catalana i la consciència política a la universitat.
L'Emoció de la Descoberta
Els investigadors recorden moments clau en els jaciments:
- Agustí descriu l'efecte hipnòtic i el sentiment de respecte quasi religiós en trobar un crani humà a Dmanisi (Geòrgia) l'any 2001.
- Carbonell destaca la importància de la intuïció i la sort, tot recordant troballes com l'Homo antecessor a Atapuerca o la seva visió primerenca que es trobarien restes d'homínids fora d'Àfrica.
"Quan es puja en un tigre, ja no se'n pot baixar."
Reflexions sobre la Ciència i la Humanitat
Per a Carbonell, l'evolucionisme hauria de ser una disciplina holística que fusioni genètica, geologia i arqueologia. Agustí conclou amb una visió ambivalent de l'ésser humà: una espècie excepcional però alhora extremadament fràgil.

