Excavacions de l'IPES a Oaxaca: Mamuts i Megateris
Presentació del Temps de l’IPES i relat breu de com dos nois troben restes de mamut en un barranc proper a un petit poble de l’estat d’Oaxaca.
Explicació de per què els mamuts pertanyen als elefants i la troballa d’estudis d’ADN que identifiquen el flux migratori de mamuts americans cap a Àsia.
Descripció del trajecte de 500 km des de Mèxic DF fins a l’estat d’Oaxaca amb furgoneta i la introducció al poble de Misteca Alta i el seu entorn.
Origen del topònim Barranca del Muerto, característiques del paisatge i costums rituals històrics comparats amb muladares.
Formació de l’equip d’excavació gràcies a la cooperació de l’AESI i coordinació amb arqueòlegs mexicans per continuar els treballs paleontològics.
Troballa inesperada de restes de megaterium (parasós gegant), la seva cronologia i relació amb els mamuts en el registre paleontològic.
Recuperació d’ossos de mamut, parasós, milodonte, gliptodonte i fragment de sílex que indiquen activitat humana sobre la fauna.
Anàlisi de la seqüència sedimentària, profunditat (fins a 11 m), argiles, meandres antics i formació de roses del desert que expliquen la dispersió d’ossos.
Procediments de protecció de parets, plataformes auxiliars i tècniques per baixar i assegurar l’àrea de treball en terreny tou.
Participació dels habitants del poble, interès dels ajuntaments per un museu in situ i plans de socialització del jaciment.
Horari d’excavació des de les 7 h, reptes de calor i distàncies, comunicació per internet i moments de lleure amb el menjar local.
Consolidació de fragments d’ossos (com la pelvis de 100 kg) amb motllos, poliuretà i embalatge per al seu transport.
Preparació de memòries per a l’INAH, publicacions científiques, congressos i sol·licitud de noves ajudes per a futures campanyes.
Experiències de camp a altres regions (Baja California, Sonora), transport d’equip, fotos i equilibri entre qualitat i volum.
Discussió d’un possible espai paral·lel sobre aventures de camp, reflexions finals, agraïments i tancament de l’episodi.
Una Troballa Atzarosa a la Mixteca Alta
L'episodi narra com dos nois de l'estat d'Oaxaca, Mèxic, van descobrir accidentalment restes de megafauna mentre passejaven pel bosc. Aquesta descoberta va posar en marxa la maquinària de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPES) per iniciar un projecte de rescat arqueològic a la Barranca del Muerto.
El Jaciment de Santiago Chazumba
L'arqueòleg Ramon Viñas i el fotògraf Jordi Mestres detallen les particularitats d'aquest jaciment situat a la Mixteca Alta:
- La profunditat de la troballa se situa als 5,5 metres, dins una paret vertical d'uns d'11 metres d'argila i fangs.
- El terreny és un antic meandre o zona pantanosa on els animals quedaven atrapats.
- S'apliquen mesures de seguretat extremes i plataformes auxiliars per evitar desprendre la paret vertical.
Més que Mamuts: El Megaterio i la Megafauna
Tot i que el projecte inicial se centrava en el mamut americà, l'excavació ha revelat una riquesa paleontològica excepcional:
- Parasòs gegant (Megaterio): Un mamífer que podia arribar als 6 metres d'alçada, essent el més gran de la seva espècie.
- Altres animals: S'han identificat restes de Gliptodont (armadillo gegant), Milodont, cavalls prehistòrics i altres desdentats.
- Associació humana: La troballa de 17 peces de sílex (indústria lítica) i incisions en ossos confirmen que els humans (Homo sapiens) van interactuar amb aquesta fauna fa uns 11.000 o 12.000 anys.
Reptes Logístics i Tècnics
L'excavació a la Sierra Madre presenta dificultats úniques descrites pels convidats:
"Vam haver de traslladar una pelvis de mamut de 100 quilos com si fos un pas de Setmana Santa, amb quatre persones fent palanca."
- Conservació: Per extreure ossos fracturats s'utilitzen motllos de poliuretà i plàstic per mantenir la integritat de la peça durant el transport.
- Cooperació: El projecte es finança mitjançant l'AECID i compta amb la col·laboració de l'INAH (Mèxic), assegurant que tot el material es quedi al país d'origen per a una futura museïtzació local.
Futurs Projectes i Socialització
L'objectiu final no és només la recerca científica, sinó la socialització del coneixement per ajudar la comunitat de Santiago Chazumba a crear un museu que atregui turisme i doni nom al poble. L'excavació té una potència de sediments que podria oferir feina durant dècades.

