Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2009
Subscriu-te
Atapuerca i l'Homo heidelbergensis: Un canvi de paradigma
Introducció de la importància quantitativa i qualitativa dels jaciments d’Atapuerca, comparats amb un “hiper” de la paleontologia per la gran diversitat i nombre de restes.
Discussió sobre les troballes de cranis sencers, restes d’entre 800.000 i 1.3 M d’anys, i l’impacte d’aquests fòssils en els models de poblament i evolució europea.
Anàlisi del nombre mínim d’individus, perfil demogràfic (edats, sexes), variabilitat biològica i la seva importància per diferenciar espècies en el registre fòssil.
Revisió de les indústries lítiques Mode 1 i Mode 2, la simetria exosomàtica, l’ús social del foc, la caça organitzada amb llançes i els indicis de possibles rituals d’inhumació.
L'impacte d'Atapuerca en la Paleontologia
El complex arqueològic d'Atapuerca ha representat un canvi radical en la comprensió de l'evolució humana a Europa, especialment a partir dels anys 90. Els experts Jordi Agustí i Eudald Carbonell descriuen el jaciment com un "híper de la paleontologia" per la quantitat i la qualitat excepcional de les restes trobades.
La Cima de los Huesos i la variabilitat biològica
La Cima de los Huesos destaca per oferir una visió única d'una població sencera de fa uns 500.000 anys. A diferència de les troballes aïllades a l'Àfrica, aquí s'han recuperat prop de 5.000 fòssils que pertanyen a un mínim de 28 individus de l'espècie Homo heidelbergensis.
- Perfil de la població: Majoritàriament joves i adolescents; destaca la manca d'infantils i d'adults de més de 40 anys.
- Característiques físiques: Eren individus molt robustos, amb una capacitat cranial d'uns 1.200 cm³ i trets que ja anticipaven els Neandertals (pre-neandertals).
Hipòtesis d'evolució i tecnologia
Existeix un debat científic sobre si Homo heidelbergensis és una evolució local de l'Homo antecessor o si prové d'una segona onada migratòria des de l'Àfrica fa 600.000 anys. Els especialistes s'inclinen per la segona opció basant-se en:
- 1 Indústria lítica: L'aparició del mòdul 2 (Acheulià), una tecnologia molt més avançada amb simetria bilateral que no existia en l'antecessor.
- 2 Desenvolupament cognitiu: El pas de l'intel·ligència operativa a la autoconsciència.
Una nova humanitat: Foc i caça
"Passem de tenir intel·ligència operativa a tenir autoconsciència. És el pas fonamental cap a la humanitat moderna."
Aquests homínids no només eren caçadors consumats que utilitzaven llances de fusta de fins a dos metres perfectament contrapesades, sinó que van protagonitzar fites socials claus:
- Socialització del foc: El domini del foc esdevé un tret cultural compartit que canvia la vida en grup.
- Simbolisme: Evidències de possibles inhumacions voluntàries, cosa que suggereix un pensament abstracte i simbòlic primerenc.