Investigació a Atapuerca: Marques de dents i vida de l'Homo antecessor
Presentació de la col·laboració amb l’Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social de la URV i objectius de la secció sobre restes prehistòriques.
Explicació de la comparació entre marques de mossegada sobre ossos moderns i fòssils per identificar traçes humanes versus animals.
Debat sobre la dificultat d’assignar marques de predadors i relació amb un congrés recent sobre grans carnívors prehistòrics.
Descripció del jaciment de la Gran Dolina, període plistocènic i varietat d’espècies animals trobades (cèrbols, porcs senglars, conills, carnívors).
Discusió sobre alimentació omnívora, manca de cocció, clima càlid, vegetació de lladoner i adaptacions dentàries.
Com les marques i la disposició d’ossos permeten deduir organització de grup, estratègies de cacera, mobilitat i ús del territori.
Debat sobre les evidències indirectes de parla articulada, comunicació conceptual i possible relació amb pintures rupestres.
Reflexió sobre la fixesa del campament a Tapuerca versus mobilitat en altres llocs (Orce) i variacions culturals.
Exposició de les marques de consum humà d’humans, descobriments a la tesi i reflexió sobre rituals o motivacions dietètiques.
Importància d’estudis actuals (Zoo de Barcelona, Prades) i de l’etnoarqueologia com a eina per interpretar processos antics.
Descripció de processos de selecció d’ossos, treball de camp, prospeccions amb senglars i workflow entre excavar i analitzar en laboratori.
Desafiaments en diferenciar gènere, edat, tipus de marc, i obertura de noves línies de recerca després de la tesi de la Palmira.
Preguntes informals sobre homínids favorits, futurs projectes de l’IPES i agraïments finals als convidats.
Revelant els secrets d'Atapuerca a través dels ossos
En aquesta edició del programa realitzat amb l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), s'explora la recerca pionera de Palmira Saladí, autora d'una tesi doctoral que ha analitzat prop de 7.000 restes òssies trobades al jaciment de la Gran Dolina a Atapuerca.
Metodologia i la importància de l'actualisme
L'estudi utilitza el mètode de l'actualisme per comparar les marques de dents prehistòriques amb les que deixen animals actuals en entorns controlats com el Zoo de Barcelona o zones naturals:
- Comparativa morfològica: Les dents dels carnívors actuals són molt similars a les del Plistocè.
- Diferenciació de traces: L'objectiu és distingir les marques deixades per eines de pedra de les mossegades de carnívors (hienes, lleons) o fins i tot d'homínids.
L'estil de vida de l'Homo antecessor
L'anàlisi de les restes d'animals (cèrvids gegants, porcs senglars, bòvids) revela dades fonamentals sobre el seu comportament:
- Dieta omnívora i rica: Habitaven en un clima mediterrani càlid fa uns 800.000 anys, amb accés a una gran diversitat vegetal (lladons) i animal.
- Estratègia i organització: La caça d'animals perillosos indica una cohesió social i una planificació del grup que fins ara es posava en dubte per a cronologies tan antigues.
- Comunicació: La necessitat d'organitzar caces complexes i traslladar aliments a un campament base suggereix l'existència d'alguna forma de parla o comunicació abans de la parla articulada moderna.
El debat sobre el canibalisme
Un punt clau de la discussió és el canibalisme documentat a Atapuerca:
"Sabem que no es produïa per estrès alimentari, ja que l'ambient oferia molts recursos; s'estudia si responia a estratègies de defensa territorial o rituals."
L'eliminació d'individus joves de grups veïns suggereix una complexitat estratègica sorprenent per a l'espècie.

