Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2009
Subscriu-te
La Boella: Un jaciment de fa un milió d'anys a Tarragona
Presentació del workshop a INCUA-IPES i anunci de la datació de La Boella en un milió d’anys.
Salud i rols dels participants (Josep Vallverdú, Benvenido Martínez, Marina Mosquera, Andreu Oller) i propòsit del taller: divulgació i preparació d’una publicació internacional.
Discussió sobre per què passar de 0,6–0,8 milions a 1 milió d’anys modifica la comprensió de les primeres ocupacions humanes a Europa.
Anàlisi de restes de *Mamutus meridionalis*, paleomagnetisme i tàxons associats que corroboren l’antiguitat del jaciment.
Descripció de com les eines de pedra es troben en contacte amb restes d’elefants i altres herbívors, i què indica sobre l’ús humà.
Estudis d’Andreu Oller amb microscopi electrònic que mostren desgast per tallar carn i justifiquen el terme “escorxador de mamuts.”
Explicació dels diferents nivells estratigràfics, associacions variables d’ossos i eines, i processos naturals vs. culturals.
Trobada d’ossos d’*Hippopotamus antiquus* (preambular, talus, caní) i implicacions sobre el clima i l’ecosistema aquàtic.
Somni de l’estuari del Francolí fa un milió d’anys, marismes, vegetació i correlació amb canvis de polaritat magnètica (~800 ka).
Contrast de La Boella amb Orce, Gran Dolina, Isernia, Balón, Monte Pollino i altres llocs de cronologia similar.
Reconstructe del bosc d’estuari i marisma prop del riu, amb punts d’aigua que atraien humans i grans mamífers.
Gràcies finals als participants, record de col·laboració entre IPES i difusió de nous programes.
Confirmació Científica Internacional
Recentment, el jaciment de La Boella (la Canonja) ha estat el centre d'atenció de la comunitat científica mundial gràcies a un workshop organitzat per l'IPHES. Una trentena d'experts internacionals han confirmat oficialment que el jaciment té una antiguitat aproximada d'un milió d'anys, situant-lo com un dels referents més importants d'Europa per estudiar les primeres migracions humanes.
Troballes de Fauna i Datació
La datació s'ha consolidat mitjançant diversos indicadors biològics i geològics:
- Mamuts Meridionals: S'han localitzat restes de Mammuthus meridionalis, un avantpassat de l'elefant més gran que el mamut llanut posterior. La seva presència és clau per acotar la cronologia entre els 2,5 milions i els 800.000 anys.
- Biodiversitat del Quaternari: També s'han identificat restes d'hipopòtams aquàtics (Hippopotamus antiquus), més grans que els actuals, i indicis de carnívors com les hienes, gràcies a la troballa de copròlits (excrements fòssils).
- Paleiomagnetisme: L'ús de tècniques de polaritat magnètica de la Terra reforça la hipòtesi d'una ocupació propera al límit dels 800.000 anys.
Indústria Lítica i Activitat Humana
L'anàlisi de les eines de pedra revela dades fascinants sobre el comportament dels homínids:
- L'escorxador de mamuts: L'estreta associació entre les eines de sílex i les defenses de mamut suggereix que els homínids van aprofitar la carn d'aquests animals en ocupacions curtes i ràpides.
- Anàlisi de desgast: Els estudis amb microscopi electrònic de rastreig confirmen traces de carnisseria a la superfície de les eines.
- Identitat dels pobladors: Tot i que encara no s'han trobat fòssils humans, els experts creuen que es tractaria de poblacions molt similars a l'Homo antecessor descobert a Atapuerca.
"La Boella no és només un jaciment; és un conjunt de jaciments en diversos nivells que ens ofereix una fotografia fixa de la prehistòria."
Context Ambiental i Futur de la Recerca
Fa un milió d'anys, la zona de la Boella era un entorn de marismes i aiguamolls on el riu Francolí desembocava prop de l'actual Pineda. Aquest ecosistema ric en biomassa era un imant tant per a grans mamífers com per a grups humans nòmades. La recerca futura es preveu complexa per la necessitat de protegir el recinte, però es manté l'esperança de trobar el primer fòssil humà que confirmi definitivament qui eren els habitants de la zona.