La influència del paisatge en la salut i el benestar
Presentació de Cinta Daufí i del llibre Paisatge i Salut editat per la Generalitat, i reflexió sobre la transversalitat de la salut i el benestar.
Diàleg sobre la influència de l’entorn físic —arbres, amplada de carrers, vistes— en el nostre estat emocional i salut general.
Debat sobre com el disseny de les ciutats pot integrar criteris de salut i sostenibilitat, i exemples de projectes teòrics i pràctics.
Resum del capítol que aprofundeix en la pèrdua del sentit del lloc a la regió del Veneto, amb els conceptes de topofília (lligam afectiu) i topofòbia (rebuig davant la degradació).
Reflexions sobre casos com la Terra Alta i la transformació de barris urbans per immigració, i els efectes en la salut i el sentiment de pertinença.
Revisió d’estudis sobre la relació entre zones verdes urbanes i reducció de l’estrès, millora de malalties cròniques i prevenció en gent gran.
Exemples de sanatoris, horts urbans i programes a Anglaterra que utilitzen el treball i la contemplació de la natura com a tractament per salut mental.
Recordatori dels beneficis de contemplar i passejar per paisatges, i la invitació a integrar la natura en el nostre dia a dia com a recurs de salut global.
La relació entre l'entorn físic i la salut humana
En aquesta conversa s'explora com el paisatge, entès no només com a natura sinó com a l'entorn físic quotidià, actua com un determinant fonamental de la nostra salut física i mental. A partir del llibre Paisatge i Salut, editat pel Departament de Salut de la Generalitat, s'analitza la transversalitat d'aquest concepte i la seva aplicació en l'urbanisme i la teràpia.
Conceptes clau: Topofília i Topofòbia
L'anàlisi se centra en la relació emocional que establim amb els llocs:
- Topofília: La relació emotiva-afectiva positiva amb un espai, els nostres punts de referència i identitat.
- Topofòbia: El sentiment negatiu i l'angoixa que genera la degradació ecològica o social de l'entorn.
"La pèrdua dels punts de referència del paisatge es viu com una agressió profunda que repercuteix directament en la salut."
El paisatge com a eina terapèutica i urbana
El resum destaca diverses evidències i corrents actuals:
- Ecoteràpia: L'ús d'espais verds i horts urbans per al tractament de malalties mentals i la prevenció del deteriorament en la gent gran.
- Urbanisme saludable: El redisseny de les ciutats perquè la salut sigui l'eix principal, considerant els parcs i boscos com a veritables equipaments sanitaris de primer ordre.
- Evidència científica: Estudis demostren que pacients en habitacions d'hospital amb vistes a paisatges naturals es recuperen més ràpidament que aquells amb vistes a entorns degradats.
Impacte social i espiritual
Es menciona com els canvis bruscos en la fisonomia dels barris o l'impacte visual d'infraestructures (com els parcs eòlics a la Terra Alta) poden generar un sentiment de pèrdua i estrès. Finalment, es reivindica la dimensió espiritual de la contemplació, essencial per a la relaxació i la desconnexió de la vida quotidiana.

