Els peixos dels aiguamolls litorals: fartet, punxós i samaruc
Presentació de les espècies que viuen entre l'aigua dolça i la salada i definició del seu hàbitat específic en els aiguamolls litorals.
Explicació de com era la costa antigament, els perills dels pirates barbarescos i les epidèmies de paludisme que marcaven la vida als aiguamolls.
Descripció detallada del fartet, el seu dimorfisme sexual i el curiós mètode de supervivència dels ous mitjançant la criptobiosi.
Anàlisi del comportament del punxós, que construeix nius com els ocells, i les característiques del samaruc.
Discussió sobre la pèrdua d'hàbitat per la urbanització i l'impacte negatiu de la gambúcia en les poblacions autòctones.
Breu secció final sobre l'actualitat de Vallmoll i una exposició sobre Gaudí a Tarragona.
En aquesta conversa amb en Ferran Aguilar, s'explora la riquesa biològica i la fragilitat dels ecosistemes de transició entre l'aigua dolça i el mar. El focus principal són tres espècies de peixos autòctons de mida reduïda que viuen en aigües salobres i que es troben en greu perill d'extinció.
Les espècies protagonistes
- El Fartet: Destaca pel seu gran dimorfisme sexual; les femelles són tacades i el·líptiques, mentre que els mascles exhibeixen colors blaus intensos durant el zel. Tenen una capacitat sorprenent de supervivència gràcies a la criptobiosi, que permet als seus ous sobreviure en el fang humit quan l'aigua s'asseca.
- El Punxós: Rep el nom per les espines que té al dors. És conegut pel seu comportament complex, on el mascle construeix un niu amb herbes i branquetes (similar al d'un ocell) per atreure la femella i protegir la posta.
- El Samaruc: Més comú a la zona de Llevant i l'Albufera de València, és una mica més gran i serveix d'aliment base per a molts ocells aquàtics.
Amenaces i conservació
L'expert assenyala que aquests peixos han patit una regressió dràstica a causa de:
- 1 Destrucció de l'hàbitat: Històricament, els aiguamolls es van dessecar per combatre el paludisme (transmès pel mosquit Anopheles) i, més recentment, per la pressió urbanística, camps de golf i parcs temàtics.
- 2 Espècies invasores: Especialment la gambúcia, un peix americà vivípar que competeix agressivament i desplaça les espècies locals.
"Quan més especialista sigui l'animal o la planta, més delicat és."
Es fa una crida a la preservació d'espais com els aiguamolls de Torredembarra o la Sèquia Major de Vila-seca, recordant que el patrimoni natural ben conservat és un actiu econòmic i cultural de primer ordre que no entén de crisis.

